Fa dues setmanes vaig anar a l'otorrino. L'home em va posar una càmera dins del nas, va fer que no amb el cap i va dir que m'havien d'extirpar els carnots.
Segons ell, els carnots són els responsables de que ronqui, de les faringites i les afonies i de la meva lamentable forma física. Per prescripció seva cada dia em rento el nas amb un litre d'aigua de mar que fabrico jo mateix amb sal i bicarbonat. El problema d'aquest tractament és que sempre et queda una mica d'aigua dins dels conductes nassals i surt més tard, normalment en els moments més inoportuns.
Dissabte passat feia la compra setmanal i quan vaig ajupir-me per agafar un paquet de torradetes vaig sentir un pessigolleig al nas: era l'aigua de mar, que havia escollit aquell moment per sortir. A ulls de la resta de compradors, simplement, m'estaven caient els mocs. Una dona va fer cara de fàstic i un home es va posar a riure de forma escandalosa. Sense saber com respondre vaig somriure, humiliat.Dos dies abans m'havia passat el mateix al gimnàs: mentre feia estiraments el nas em va començar a rajar.
- Estic fent un tractament amb aigua de mar- vaig explicar al paio tatuat que tenia al meu costat, que em mirava amb expressió preocupada. M'agradaria que al gimnàs em consideressin un lluitador excèntric però competent, però em temo que la meva fama és de ser un freak que fa més nosa que servei.
La teràpia encara durarà un mes. Si no milloro em trauran els carnots, una operació que m'han dir que és sangonosa i cruel. Val la pena seguir-ho intentant, encara que tothom es pensi que em cauen els mocs.
