Ja fa anys que tinc un somni recurrent: estic en un lloc -a vegades el puc identificar, a vegades no- i al davant meu hi ha un paio que em vol fer mal. Mai és el mateix home, i a cada somni adopta una forma diferent. Alguns cops ni tan sols és humà (recordo bé la primera vegada que el vaig somiar: havia pres la forma d'un pallasso diabòlic, va ser espantós).
Jo em defenso i començo a clavar-li cops de puny i cops de peu, sense fer-li mal. És una situació molt frustrant, similar a aquells somnis en els quals vols arrencar a córrer i no pots. Els meus cops perden força i velocitat abans d'arribar a tocar-lo, com si estigués colpejant a sota l'aigua. Tinc aquest somni una vegada al mes, més o menys.
Us explico tot això perquè l'altre dia vaig tornar a somiar, però aquesta vegada el somni era una mica diferent. Els cops no es refrenaven i podia clavar-los amb força. No recordo qui era el meu rival, però sí que em vaig llevar amb la sensació -molt vívida- de que aquella vegada ho havia aconseguit. El més curiós de tot l'assumpte és que no em vaig despertar més alegre per haver fet una pas endavant. Suposo que encara em falta la part més difícil: clavar-li una pallissa.
