Abans hi havia els cantants de rock i els artistes de cine. S'emborratxaven, destrossaven habitacions d'hotel i tenien embolics entre ells.Van ser una mena de model o referència per a moltes generacions. Un dia, però, algú (em sembla que era l'Andy Warhol) va dir que en el futur tothom tindria dret a quinze minuts de fama. Seguint amb aquest raonament, els famosos no existirien perquè tothom ho seria en algun moment de la seva vida. En part tenia raó: quanta gent s'ha donat a conèixer gràcies a Internet o a programes de televisió? El Youtube és una fàbrica de celebritats freaks, igual que l'APM.
Però el nou segle -i els darrers anys de l'anterior- ens ha portat els nous famosos. Ja no són actors ni músics, sinó personatges que destaquen en la seva feina i que es converteixen en autèntiques celebritats. El millor exemple és el dels cuiners estrella. No ens oblidem dels arquitectes de moda, perruquers, estilites, cirugians plàstics, vividors, fills i filles de famosos i la darrera tendència, sorgida gràcies a l'èxit de House, els metges estrella. Fins i tot hi ha alguns escriptors estrella. Aviat tindrem mestresses de casa celebrities, carnissers amb clubs de fans i peixateres que ompliran les portades de les revistes del cor. I, no ens n'oblidem, professors i professores que tindran la seva pròpia estrella al Hollywood Boulevard.
