dimecres, 17 d’agost del 2011

L'AVENTURA DE LA NINA INFLABLE ( I )

Fa anys em van convidar a un comiat de solter que havia de durar dos dies, divendres i dissabte. Com que ja tenia un compromís em vaig apuntar només pel dinar del dissabte. La nit abans vaig rebre una trucada: s'havien oblidat de comprar una nina inflable i em preguntaven si podia anar a buscar-ne una.
- Cap problema - vaig respondre jo.
El dissabte abans d'anar al restaurant vaig passar per un sex shop que hi havia prop de casa. En aquella època els vibradors i els anells de penis encara no estaven de moda, de manera que aquelles botigues eren llocs foscos, tancats i plens de pervertits (encara avui, els sex shops autèntics tenen poc a veure amb les botiguetes pijes de condons i consoladors).
Al taulell hi havia una rossa amb uns pits enormement rodons. Segurament era una de les strippers que feia comiats de solters. Vaig dir bon dia, mirant al meu voltant per localitzar a les nines inflables. Eren un racó i n'hi havia un munt. Nines obeses, nines que imitaven actrius porno, nines que eren ninos i nines rotllo manga. Nines amb un, dos i tres forats. Algunes tenien cabell real i parts vibratòries. Quina havia de comprar? Era clar que una de ben barata, però tot i així la varietat era important. Finalment em vaig decidir per una rossa estàndard, no gaire ben aconseguida (més aviat al contrari). La stripper la va posar dins d'una bossa de paper i me la va entregar.
Quan vaig fer el primer pas fora de la botiga -anava ràpid i amb el cap baix perquè ningú em reconegués- vaig xocar amb una persona que havia sortit del portal del costat del sex shop.
- Perdó - vaig dir, aixecant una mica la vista.
La noia en qüestió era una coneguda meva que, en veure'm sortir del sex shop amb una bossa de paper tan gran va envermellir de forma violenta. A mi em va passar el mateix. Vaig pensar que el millor era donar-li una expliació:
- Què tal? Mira, ara surto d'aquí, de la botiga...
Ella em va mirar amb cara de dir "sí, ja ho vaig".
- He comprat una nina inflable.
Va obrir els ulls, alarmada, i va mirar a banda i banda, com si tingués por  que la resta dels vianants sapiguessin que estava parlant amb un pervertit.
- És que és per un comiat de solter.
Però ja era massa tard: no s'ho va creure. Si per casualitat llegeixes això sabràs tota la història i, amb una mica de sort, deixaràs de creure que rondo sex shops comprant nines inflables.