dijous, 25 d’abril de 2013

EL DIA DESPRÉS




Els caus secrets (editorial Moll) em va arribar l'endemà de Sant Jordi. Aquesta antologia, a càrrec de l'incombustible Sebastià Bennasar, reuneix contes d'escriptors i escriptores menors de quaranta hiverns. La meva modesta col·laboració és el conte -fins ara inèdit- la Cova Secreta. És tot un honor figurar entre tants escriptors dels Països Catalans (denominació geogràfica cultural, no pas amb voluntat política, compte). Alguns són amics meus. D'altres, coneguts o saludats, o amics del Facebook, que ve a ser el mateix. A molts altres només els he llegit, o ni tansols això. No passa res: segur que ells tampoc m'han llegit a mi, i fins aquest moment segurament desconeixien la meva existència.

L'antologia de l'amic Bennasar, precisament, vol posar-hi remei. El recull està plantejat com un catàleg de narrativa jove catalana. Tu el compres i, com en un menú de degustació, fas un tast dels diferents estils, temàtiques, fílies i fòbies. Si un plat t'agrada més que els altres el proper cop que vas el restaurant el demanes, i fins i tot dues vegades (tinc un amic que li agradaven tant els callos que a vegades els demanava de primer i de segon). Fins que t'empatxis, si vols.

Hem d'alegrar-nos de la publicació d'aquestes antologies amb voluntat no tan recopiladora com orientadora. Ja sabeu que el millor remei contra una borratxera és acompanyar l'ibuprofè amb un parell de mitjanes o de copes de vi. Combateu la ressaca de Sant Jordi de la mateixa manera: els caus secrets és un antiinflamatori magnífic.

No vull acabar sense agrair a l'antologista haver-me donat l'oportunitat de participar-hi i, com sempre, a l'editorial, per llançar-se a la piscina en aquests dies tan putes que ens ha tocat viure.