El més curiós del cas és que tres llibres més enllà hi havia Els caus secrets, l'antologia d'autors dels Països Catalans menors de quaranta anys i que inclou un conte meu. "Ostres!" li he dit a en Lluc, que només té dinous mesos i em mirava amb els ulls molt oberts. "És el primer cop -i segurament el darrer-que hi ha dos llibres meus a l'aparador d'una llibreria" (bé, Els caus secrets és meu i de molta altra gent, només és una manera de parlar).
He volgut fer una foto a l'aparador i penjar-la al Facebook però estava sense bateria. Tal i com ja sabeu, sempre et quedes sense bateria en el moment exacte en que necessites urgentment el mòbil, ni un minut abans ni un minut després. He estat a punt de dir "hòstia puta merda" o alguna cosa molt pitjor però me n'he estat perquè no vull que en Lluc aprengui paraulotes (per això mateix cada vegada que em dono un cop, o ensopego, en comptes de dir "hòstia" dic "fuck", amb l'esperança que no ho entengui).
En fi, que m'he quedat sense foto per penjar-la al FB i presumir. Però no em dono per vençut, i a sota us hi poso una composició que us donarà una idea de com era l'aparador de la 22:



