divendres, 5 de juliol de 2013

BREUS

- Una reflexió sobre el concert pel dret a decidir: sort que no vaig anar-hi. Cap grup que m'agradés i, tret d'algunes excepcions, la majoria d'artistes de segona fila o més grans de 50 anys. Si els Love of Lesbian o els Manel hi haguessin anat, un munt de gent, de cop, hauria entès moltes coses. Quina llàstima que es tornés a desaprofitar una oportunitat històrica.

- Parlant de música, no sé si coneixeu a en Joan Dausà. L'he escoltat poc i m'ha agradat menys. La qüestió és que vaig enviar-li un missatge de Facebook fa uns quants mesos (hi ha pocs Dausàs i tenia curiositat sincera per saber d'on venia). El paio no em va contestar, com tampoc va fer-ho després del segon missatge. Potser es pensava que era una mena de fan embogit, un aspirant a groupie o alguna cosa semblant. No, amic (o cosí) Dausà, no sóc fan teu. I ara, menys.

- Fenomen Valero Sanmartí: sembla ser que molts espanyolistes (perdó: molts no-catalanistes)  s'estan apropiant de les seves teories, de la mateixa manera que a Madrid alguns constitucionalistes -per dir-ho suaument- fan llegir el llibre de Sánchez Piñol, perquè a) el va escriure en castellà, essent utilitzada la seva figura com la d'un escriptor català que renega de la seva llengua i b) perquè l'autor trenca tot romanticisme al voltant de figures com ara Rafel de Casanova. No sé si Piñol i Sanmartí són independentistes o, ehem, constitucionalistes (o federalistes, o neocomunistes), però els seus textos se'ls hi escaparan de les mans. De fet, ja està passant. I si no us ho creieu, feu un cop d'ull al Facebook de Sanmartí.



- I per acabar, Salvador Sostres: el mateix articulista que presumia d'independentisme, de parlar en castellà només amb les criades sudamericanes, i de ser un dels ideòlegs a l'ombra de CiU, baixa un graó més en el seu particular descens a la produndíssima i tenebrosa caverna mediàtica espanyola. L'autor de Sóc convergent, i què? va assistir a una d'aquestes concentracions pro-espanyolistes (del tipus "Todos juntos" i merdes així, on s'hi barregen iaios nostàlgics del franquisme, skin heads amb retard mental, manolos de barriada i tertulians d'Intereconomía i 13TV). Aquí, en Sostres amb el seu amic Arcadio Espada (pels qui no l'hagueu vist mai, en Sostres és el de la dreta, el de les tetes). Molt bé, xaval!