dimarts, 1 d’octubre del 2013

EL TWEET D'EN BENJA

Quan vaig llegir el tweet d'en Benjamín Serra ("Hola, me llamo Benjamín Serra, tengo dos carreras y un máster y limpio WCs") el primer que vaig sentir és un fort sentiment de camarederia. Quina putada, pobre nano. Però després vaig començar a pensar-hi fredament. En Benjamín és periodista, publicista, i té un Màster (per desgràcia, avui en dia per aconseguir un Màster només has de pagar i fer un treball que tothom aprova). Jo també tinc dues carreres, i això que vaig malgastar bona part de la meva joventut sortint de festa i fent l'imbècil per aquests móns de Déu. De manera que l'expedient d'aquest noi potser no és tan extraordinari. La carrera de Periodisme, d'altra banda, no és una enginyeria de ponts i camins, no ens enganyem (Periodisme no hauria de ser una carrera: els columnistes més brillants d'aquest país no són periodistes. El mateix passa amb Publicitat. Això és com escriure llibres: qui val val, i qui no, no). 

Tornem al cas que ens ocupa. Com més hi penso més clar veig que aquest paio és un ploramiques. Una de les seves frases és aquesta: "Hoy, por primera vez, me he visto desde fuera. Me he visto limpiando los aseos". Jo, amb un currículum semblant al seu, també he fet feines xungues. Durant uns mesos vaig treballar en una fàbrica d'embotits. Us asseguro que sentir l'olor de la sang a les sis del matí és una experiència tan o més desagradable que netejar merda (de fet, ell en realitat és un empleat d'una cadena de cafeteries i només neteja WCs quan li toca, com ho fan tots. Aquest comentari té un tuf d'esnobisme que no desperta simpaties). De debò es pensava que faria de periodista a Londres? Que li donarien una columna al The Guardian o al Financial Times? Una corresponsalia? Que el llogarien les empreses de publicitat de la city i podria fer com en Beigbeder



Aquest noi és periodista. Bé. Primer de tot ha de saber que aquest és un dels sectors que pateixen la crisi amb més força i, ai las!, que menys possibilitat renen de recuperar-se. Cada vegada es compren menys diaris, i molts cops l'opinió d'un simple blogaire és més llegida i tinguda en compte que la d'un llicenciat en Periodisme. Això avui en dia ho sap tothom, però cada any milers de persones segueixen matriculant-se a les facultats de Periodisme. Només m'ho explico des  de l'òptica que aquesta és una carrera paraigües, i molta gent que la fa en realitat no sabia què triar. Si tots els que han estudiat periodisme tinguessin feina a Espanya hi hauria milers i milers de diaris i revistes. Penseu-hi bé.

En Benjamín ha tingut mala sort, però potser tampoc ha sabut crear-se'n de bona. El món no li deu res, perquè totes les promeses que ens han fet són mentida, i no hi ha una Justícia Còsmica que al final ho arregla tot. Una cosa és ben clara: fent el ploricó potser es farà famós durant uns dies, però d'aquí a poc tothom se n'haurà oblidat i ell seguirà netejant wàters a London.