A Rússia ja fa temps que la majoria de cotxes duen una petita càmera incorporada per protegir-se dels paios que salten a la via amb l'esperança que els atropellin i així poder cobrar l'assegurança. Allà és una pràctica molt estesa, i sembla que molt fructífera. "Qualsevol treballi..." deuen pensar els russos, "...si pots deixar-te atropellar". Vegem-ne uns quants:
Ara una plataforma de ciclistes ha presentat més de vuit-centes denúncies a conductors imprudents. De moment ingorem si ha estat amb finalitat recaptatòria, tal com fan els russos i els advocats americans que ronden pels hospitals buscant víctimes d'accidents per representar-los a canvi d'un tant per cent de la indemització. Veient aquests ciclistes-filmadors penso, inevitablement, en el gran Saul Goodman:
El que sí és clar és que les càmeres dels ciclistes són magnífics elements disuassoris (essent suaus) o coercitius (essent no tan suaus). L'amenaça de la denúncia plana avui sobre tots els conductors, que comencem a reaccionar amb por i alarma quan ens trobem davant d'un grup de ciclistes, no fos cas. El malson d'Orwell cobra una nova dimensió: ja no és el Gran Germà estatal el qui ens vigila, sinó els nostres propis camarades-delators. Molt soviètic, tot plegat.
Ahir diumenge la meva dona es queixava dels ciclistes-filmadors mentre anàvem amb cotxe de Caldes de Malavella a Cassà, uns cinc quilòmetres escassos que es fan amb deu minuts com a màxim. I durant aquest recorregut tan extremadament breu, sabeu què?, doncs que vam trobar dos grups de ciclistes que anaven sense casc i pel mig de la carretera. El que no sé és si portaven càmera per filmar les imprudències comeses pels conductors.
