dilluns, 28 d’octubre de 2013

LA CERVESA DE DESPRÉS DE TREBALLAR

El pintor de parets que havia estat alumne teu fa un senyal a la cambrera (adolescent, de les de mòbil sempre a punt) perquè us posi dues cerveses més. Aquestes les paga ell.
Diu:
- El mes d'agost vàrem haver d'anar a fer reformes a un bloc de pisos de Girona que normalment lloguen a estudiants. Ni t'imagines quina quantitat de merda hi havia.
Fa un glop llarguíssim de cervesa i comença a enumerar:
- Sota d'un llit hi havia cinc o sis condons amb el nus i tot. El guarro de merda es devia oblidar d'anar-los a llençar. O potser follava borratxo i l'endemà ni se'n recordava, no ho sé. A sota d'un altre llit, una tonelada de paper de wàter: aquest era dels que es feia palles.
Deixes anar una riallada i els dos o tres bevedors de la barra es giren per mirar-te. Després enfonsen altra vegada el nas al seu  got de tubo. El pintor de parets que havia estat alumne teu segueix parlant:
- Restes de marihuana, i fins i tot una bosseta amb farlopa. Humida i feta malbé, esclar.
I tu l'interromps:
- I el pitjor que vau trobar?
Ell ja s'esperava aquesta pregunta:
- Tio, unes bragues plenes de merda. Un tanga, en realitat, súper sexi i tal, completament tacat de merda i ben florit. Ara, quan veig una estudiant súper bona i tal, penso que potser també enmerda les bragues i després les deixa a sota de qualsevol llit.
Veu que les seves històries t'interessen i segueix parlant:
- A vegades les parelles es posen a discutir a davant teu. L'altre dia un tia li va dir a un tio: "Fill de puta, estàs boig si et penses que pintaré el menjador de color verd pistatxo. Que et donin pel cul!".
També et parla d'una parella que van pintar la casa amb colors negre i vermell ("Com el dimoni dels Pastorets, t'ho juro!") Et parla de clients que no paguen i de clientes que han de fugir del mal parit del seu marit. De dones casades i enmainadades que els hi tiren els trastos de manera descarada. Que es passegen mig despullades quan ells hi són.
El bar on sou és ple de treballadors que fan la cervesa del vespre. Els pocs que tenen la sort de seguir treballant, esclar. Un que sent la vostra conversa -guixaire, o lampista- t'explica que això no és res, que la setmana passada una dona es passejava amb faldilla curta sense res a sota, i que s'ajupia tota l'estona.
- Quina vista, xaval. Tu, que has estudiat, tot això t'ho perds.
Saps que a vegades les cerveses fan que les llengües es deixin anar més del compte, però també que una història, com més absurda sigui, més possibilitats té de ser certa. Com la de les bragues brutes de merda. Quines coses...