Mentre els tertulians debatien a la pantalla hi podíem llegir els missatges de mòbil que els espectadors anaven enviant. Una senyora va escriure una cosa semblant a aquesta:
50 anys i tres avortaments. No me'n penedeixo, no estava preparada per tenir aquells fills.
A veure, si en tots tres casos els nens tenien riscs de malformacions o coses per l'estil recolzo i simpatitzo amb aquesta pobra senyora. Hi ha poca gent autènticament preparada i madura per tenir cura de fills amb deficiències. Però si tots tres avorts són per no haver pres precaucions val més que ens ho fem mirar. Tothom pot tenir una relliscada a la vida -al capdavall, qui és que no ha fet mai el ximple, encara que sigui només una mica?- o fins i tot dues. És cert que hi ha moments més bons que d'altres, i que les dones han de poder decidir el com i el quan. Però tres avorts potser és fer-ne un gra massa, oi? Les lleis han d'arribar allà on el sentit comú i la intel·ligència de les persones no arriba, i si bé aquesta nova lesgislació és una pura idiotesa, d'alguna forma s'hauria d'evitar que una persona, per no fotre's un condó a temps, avorti tres o quatre cops. No sé si per respecte a la vida -aquest és un debat en el qual no hi puc entrar perquè no tinc les coses clares- sinó perquè aquesta senyora acabarà fent-s'hi mal, si no és que ho ha fet ja.
No hem de perdre de vista que un avort és una solució extrema per a un problema extrem, o bé per una equivocació majúscula. Tots tenim el dret d'equivocar-nos de tant en tant, però també tenim l'obligació d'aprendre dels nostres errors. Caga-la perquè només ets humà. Però tingues una mica de vista, ostra, que posar-se un condó -o en última instància, comprar la píndola del dia després- no costa tant.
Buscant fotos he trobat aquesta, que no té res a veure amb el post però que m'ha agradat. Felicitats a les noies de Femen per tenir el valor de condemnar a aquells a qui ningú gosa condemnar. Que tingueu sort!
