dimarts, 17 de desembre de 2013

MÉS PUTES

Divendres a la nit vaig tenir una trobada que sintetitzava i unia de manera curiosa -i estranya- els dos darrers posts. Havia estat una setmana dura, de manera que vaig sortir a beure un gintònic terapèutic amb uns amics. Quan vam entrar al segon bar, com em passa quasi sempre, el borratxo més atrapat del local se'm va enganxar com un perfum d'aquests que venen als basars xinesos. 

El torrat en qüestió estava molt content perquè havien obert un nou puticlub extraordinàriament barat i de tracte familiar, i en parlava com qui lloa un restaurant de menús casolans que acaba de descobrir. Tan bona gent són els amos, explicava, que com que era l'últim client el van deixar dormir una estona sense cobrar-li suplement. Com un liró. 




"Pensa...", em deia, "...que jo m'he arribat a gastar mil euros en una nit de putes". Mil euros! Quan vaig preguntar-li si anava amb putes de luxe em va respondre que no, que eren normals i corrents. "Doncs com cony et pots gastar mil euros en una sola nit?". Em va respondre amb tantes bafarades de whisky DYC amb cola que quan vaig arribar a casa em vaig haver de rentar la cara amb sabó: "Al puti que anava abans mitja hora valia cent deu euros. Com que quan hi anava sempre em fotia una mica de farlopa (que entra en el preu total de la nit) durava molta estona, de manera que m'hi estava un hora, o potser més. També has d'incloure-hi les copes que bevia i les que pagava a les noies, i que a vegades volia muntar-me un trio". No us faig el recompte exacte perquè aquesta conversa va tenir lloc molt tard de matinada, i a aquestes hores la meva memòria és fal·lible. La qüestió és que si feies càlculs els mil euros sortien, i potser més i tot. 

I així tornem als dos posts anteriors: si haguéssiu vist al paio en qüestió - gras, ben suós malgrat que era una nita freda -les ulleres li relliscaven nas avall-, les seves probabilitats de triomfar amb una noia eren properes a zero. Mentre hi hagi gent així hi haurà necessitat de prostitutes. És una merda però és així. D'altra banda, pel que sé d'ell, me l'imagino perfectament deixant de pagar, posem pel cas, la hipoteca i després culpant als grans banquers perquè són uns fills de puta. Una cosa no treu l'altra, però és vital que reconeguem la nostra part de culpa en tot l'assumpte. Han de rodar caps -molts- i no pas de ciutadans enganyats, innocents o babaus. Aquests, pobres, ja les passen prou putes i l'única cosa que han de fer és aprendre'n per no tornar a repetir mai més els mateixos errors. Ja que en aquest món no hi ha justícia, ni poètica ni de l'altra, tan de bo existeixi un infern perquè tota aquesta colla de cabrons que han jugat amb els diners i les esperances de la gent s'hi podreixin.  Però, escolta, si tens ganes d'anar de putes vés al puti nou que has descobert, aquest que està tan bé de preu,  i algun dia fins i tot pots fer un petit extra. Però no et gastis mil euros en una nit, animal!