dimarts, 31 de desembre de 2013

LA GROSSA DE CAP D'ANY

Al programa del migdia de 8TV d'avui hi hem vist imatges dels guanyadors de la Grossa de Cap d'any. Hi predominaven l'alegria continguda, la prudència i la sobrietat. Els afortunats feien xarrupets cautelosos de cava, mantenint en tot moment la compostura i la gravetat, com si estiguessin en una cerimònia religiosa molt solemne. Res a veure amb les imatges a les que ens han acostumat els de Villamiseria de Arriba o els seus veïns de Despeñacabras de Abajo, on la gent surt a celebrar-ho cridant, rient i ruixant-se amb semi-sec, posseïts per una borratxera perfecta i salvatge. Qui no recorda aquella senyora que l'any passat o l'altre es va pixar mentre li feien una entrevista i, en comptes de dissimular, es va posar a riure i a xisclar: "Me estoy meando, me estoy meando!!". En això Catalonia is different. As well, hi afegiria jo.



Aquests dies he estat a Alacant. Quan en torno sempre em deixo envair per la melangia: com envejo aquella gent, amants de la vida, de la diversió i de la festa. Tot es viu més intensament a Alacant i les seves gents, ben conscients d'aquest fet, esdevenen més tolerants, comprensives i bondadoses. Cada vegada que viatges a Espanya t'adones que el tòpic del català garrepa és dolerosament cert, com el tòpic del català avorrit que només pensa en treballar. Si gràcies a la independència ens hem de convertir en una mena de Suïssa o Suècia, amb polítiques rigorosíssimes contra l'alcohol i la diversió, m'ho pensaré dues vegades abans de votar sí-sí. Catalunya i Alacant, en efecte, són dues cultures sense res a veure, com no tenen res a veure un japonès i un equatorià, i un africà o un noruec. Vivim tots al mateix país, sí, però és ben obvi que som pobles completament diferents. Alguns pensen que això és una riquesa i d'altres estan convençuts que aquestes diferències de caràcter fan que tota l'estructura balli.

En fi, el temps dirà. Però hem de reconèixer que a l'hora de fer el ridícul els catalans sabem fer-lo com ningú. Abans he dit que els guanyadors de la Grossa de Cap d'Any bevien cava. Però no ha estat ben bé per iniciativa pròpia: quan han sabut que eren els guanyadors s'han limitat a seguir treballant, com si no passés res. Un dels periodistes li ha preguntat a l'afortunada si obririen cava. Sabeu quina ha estat la resposta automàtica de la senyora? Exacte, l'heu endevinada: "I qui pagarà l'ampolla?".

Bon any nou a tothom, i que el 2014 sigui millor que aquest.