divendres, 31 de gener de 2014

GREATEST HITS REMASTERITZATS: EL RUC CATALÀ

Sempre he trobat curiós que les entrades que jo crec que són millors tenen menys visites que d'altres que per mi són més normaletes. Estranyament aquesta va tenir centenars de lectures. Heus-la aquí:

Fa uns anys es va posar molt de moda l'adhesiu del ruc català. En aquell moment vaig trobar-lo divertit: era una manera original de burlar-se del toro d' Osborne, que a Catalunya és representatiu d'un grup social molt i molt determinat, la primera lletra del qual és la "q" i l'última una "o". Per donar-vos més pistes dir que al mig hi té una "ll".

Com que aleshores sempre tenia coses a fer (bàsicament sortir a fer l'idiota pels bars de nit) vaig trigar uns mesos a aconseguir un adhesiu. Finalment vaig comprar-ne un i, quan em disposava a enganxar-lo al cotxe, vaig sentir com entrevistaven al creador de l'adhesiu. Devia ser a RAC1 o a Catalunya Ràdio. El locutor volia saber si aquell ruc era el símbol d'alguna cosa i el creador de l'adhesiu es limitava a respondre amb un fil de veu que ell no volia entrar en jocs polítics. "Però algun sentit deu tenir el ruc..." protestava el locutor, que volia que el nano es mullés. "És un animal treballador i tossut, com els catalans" responia el dissenyador, que ja no sabia com fer-s'ho. A partir d'aquella trista entrevista vaig constatar una vegada més la frontera entre el seny i la covardia és prim com el paper de fumar. 

Emprenyat davant de tant dubte i tanta tonteria vaig decidir que no enganxaria l'adhesiu. Us explico tot això perquè ahir, fent neteja, vaig trobar el ruquet. Encara era dins la seva funda de plàstic.
- Ho sento, company - li vaig dir. - Tu no en tens cap culpa, però aquest rotllo cagadubtes em té ben fart. Ell em va mirar i -us creureu que sóc boig- va esbossar un somriure trist.