Encara no sé què he de fer amb aquest blog, que ja té uns quants anys i comença a ser un anacronisme amb potes. Em manca la finesa o la urban way of life que fan falta per triomfar al Twitter. Els blogs han mort, diuen els modernets i els intel·lectuals guais. No seré pas jo qui els ho discuteixi. L'única qüestió és si els hem d'enterrar abans d'hora.
Un subpropòsit derivat d'aquest segon és el d'agafar notes. El tió em va cagar una Moleskin ben xul·la, i al mòbil hi tinc instal·lat -i infrautlitzat- l'Evernote. Manual de Supervivència i el gat de Schrödinger va ser escrits a partir de dotzenes de notes que aleshores anava prenent. A casa conservo llibretetes amb centenars d'anotacions que poden ajudar a donar cos a una nova novel·la. O no. La qüestió és que aquest supropòsit ha d'acomplir-se peti qui peti.
Per això mateix aquests dies el blog va una mica lent -o no va-, i recorro de nou a la vella i suada tècnica dels Greatest hits remasteritzats (que d'altra banda, em consta, agraden als lectors nous, que no solen dedicar temps a tasques espeleològiques buscant entrades antigues).
D'altres subpropòsits són (no per aquest ordre): practicar Qi Qong, a veure si em relaxo d'una puta vegada, perdre un nivell o dos d'hipocondria, ser una mica menys imbècil (tots hauríem de procurar ser una mica menys imbècils), valorar més el que tinc, deixar d'odiar les gavines i els salta-martins, alegrar-me més sincerament dels triomfs aliens i ser més tolerant amb moderns i hipsters, tot i que aquest últim de debò que no sé si el podré aconseguir.
