dimecres, 16 d’abril del 2014

ESTEM EMBARASSATS

Mai no escriuré un post que tingui un títol com aquest. I no ho faré per un motiu molt senzill: la qui està embarassada és la meva dona, no pas jo. Ella té dolors abdominals, caprodos, arcades, rampes a les cames i tota classe de molèsties i inconvenients. Jo estic més o menys bé (espantat, això sí. Això sempre).

Em fan ràbia les parelles que somriuren i et diuen que estan embarassats. Me n'alegro per ells, sí, però d'homes embarassats de moment no n'hi ha (bé, em sembla recordar que un parell de transexuals sí que van tenir fills, tot i que no estic segur de si eren una cosa o altra). Tu no estàs embarassat, company. Embarassada ho està la teva pobra dona, que es passa el dia fotent-se antiàcids, suplements vitàmics i pastilles pel mareig. Embarassada ho està ella, que s'engreixa i se sent lletja, i pesant, i maldestre. Si de debò vols ajudar-la, en comptes d'anar-te'n a fer running o cycling outdoors -altrament dit, tocar els collons als conductors- queda't amb ella i ajuda-la. En comptes de somriure i de repetir ximpleries vés a comprar i fes totes les tasques que puguis. En lloc de fer hores extra o allargar reunions, passa més estona a casa. I potser així, només així, et sentiràs una mica com se sent ella.

Com podeu veure, no sé massa bé cap on encarar aquest post. Feia temps que tenia ganes de comunicar-vos l'embaràs de la meva dona (una mica més i neix el petit Joan: si tot va bé només li queda un mes) i d'explicar-vos la ràbia que em fan les parelles que diuen que estan embarassades. També me fan molta ràbia les parelles que diuen que esperen, sense especificar què esperen, però amb l'avinentesa que tu sí que ho saps. Doncs no, nois i noies. A partir d'ara haureu de ser més específics perquè el proper que em digui que està esperant li respondré:

- Ah, sí? Que interessant. I què esperes exactament? Que el Barça guanyi no sé quin títol? Que t'apugin el sou? Que siguem independents?

Amb l'arribada d'en Joan el meu temps lliure passarà de ser escàs a inexistent. Adéu, per tant, a la novel·la que fa tant temps que em volta pel cap i que no tinc energia ni hores per escriure. Confïo que durant aquests dos o tres anys que estaré pràcticament inactiu la història acabi d'arrodonir-se i la pugui materialitzar en un futur. En aquest aspecte faig com en Son Goku, que abans de llançar l'Energia Universal a un enemic es passava molta estona concentrant-se. Tanta, que els seus amics havien de lluitar contra els dolents per donar-li una mica de temps. Però al final l'atac era formidable, i si no derrotava l'enemic el deixava molt malferit.


Bona Setmana Santa a tothom. Sigueu bons, descanseu i disfruteu. I llegiu Losers: Judes, que ara és l'època.