Quan va néixer el meu primer fill vam compartir habitació amb una pastora de cabres que vivia a les muntanyes i que va ser dolorosament ignorada per la seva família (només va rebre una visita, brevíssima, d'una parenta que anava disfressada amb uns complements de Tous més falsos que Judes, i la cosa va acabar com el rosari de l'Aurora). Després de la pobra pastora van venir una Jennifer i un Jonathan -amb el seu sèquit de chonis i canis- que haurien pogut protagonitzar un d'aquests realities de mares adolescents. Aquesta vegada també hem tingut sort en això, i els nostres companys d'habitació eren d'una normalitat desconcertant.
Mentre la meva dona paria vaig rebre un missatge de ma mare: el rei ha abdicat. A algunes persones els hi fa molta gràcia parlar d'on eren i què feien durant un esdeveniment especial. Diuen: "Jo, me'n recordo perfectament, era comprant pa i el flequer em va dir que les Torres Bessones havien caigut". Quan algú em pregunti que estava fent el dos de juny els hi diré: "Oh, estava aguantant la palangana perquè la meva dona pogués vomitar-hi a dins".
He sabut que aquests dies han estat molt moguts. A banda de la dimissió del Rei, Estrella Damm ha presentat el seu nou anunci d'estiu. M'han dit que és més insultant i infame que el de l'any anterior. Encara no l'he vist. També he sabut que alguns col·lectius de veïns de Sants (els mateixos que teòricament donaven suport incondicional a Can Vies) s'han reunit per, precisament, demostrar que no els hi donen cap mena de suport, cosa que ens demostra, una vegada més, que o bé tots plegats som bojos, o que realment ens prenen el pèl.
Pocs dies abans que nasqués el nano vaig anar a la joieria a comprar un regal per a la mare. Tenia ullades un parell de cosetes però de seguida vaig recordar que quan va néixer en Lluc el mestre Rossell, que al cel sigui, li va fer un regal molt especial, de manera que vaig encarregar un anell que hi posés Joan. Sé del cert que això és el que hauria fet el mestre.
