La batalla campal és inevitable. Els uns defensen el seu territori i els altres el volen envair. A banda del gust per les putes i el vi, hi ha alguna cosa més antiga en l'home que aquesta pulsió territorial? No van d'això molts dels llibres, pel·lícules i sèries que tant ens agraden?
Aquests dies de fúria a les xarxes socials hi he llegit de tot. Però el que més m'ha sorprès és la teoria d'alguns pro-okupes que diu, més o menys, que els elements violents de les manifestacions són membres infiltrats de la policia amb ordres directes de l'Artur Mas de fer tantes destrosses com puguin per tapar, així, resultats electorals nefastos, retallades sanitàries i tota la pesca. La prova que aporten és que la roba dels violents és nova de trinca, comprada expressament per l'ocasió, donant per suposat un antisistema autèntic ha d'anar amb parracs bruts i esquinçats.
Els qui diuen això no són adolescents granelluts ni estudiants amb samarreta descolorida del Ché, sinó homes i dones de mitjana edat amb àmplia formació universitària, alguns dels quals eren d'aquells que vivien millor contra Franco, i que juren i rejuren que la policia els perseguia dia sí, dia també, com si ens volguessin fer sentir culpables d'haver nascut uns quants anys més tard de la miserable mort al llit del dictador. Doncs bé, aquests homes i dones estan convençuts, com l'agent Mulder, que the Truth is out there, i que tot plegat és una gran conspiració orquestrada per un govern corrupte i assedegat de poder.
Els lectors d'aquest blog ja sabeu que sóc un molt fan d'Alerta Digital. Aquest diari online -per dir-ne d'alguna manera- també està convençut que estem rodejats de conspiracions i maquinacions, però en el seu cas el responsable no és el President de la Generalitat, sinó la francmasoneria i el sionisme, que tenen alguna estranya relació que encara no he aclarit. Curiós, oi? Dos extrems que acaben convergint.
Si bé la teoria de la conspiració és ridícula, tots intuïm que aquí al darrera hi ha alguna cosa grossa. La societat catalana es va dividint entre els qui rebutgen la violència dels antisistema i els qui fan el ronso a l'hora de condemnar-la (aquests dies podem veure piruetes verbals sorprenents, quasi màgiques), o fins i tot la defensen obertament. No fa gaire llegia sobre els comitès de la guerra civil, aquelles esquadres de revolucionaris que es presentaven a un poble i feien pràctiques de tir sobre capellans, missaires, votants de la dreta i conservadors en general, sense oblidar-nos d'algun pobre desgraciat que rebia un tret al clatell perquè devia diners a algú o perquè s'estava follant a la dona d'un altre. Aquests comitès, tot i tenir un component ideològic important, en realitat eren un vàlvula d'escapament al seu, com diria en Dexter Morgan, Dark Passenger.
Sóc dels que pensen que en una revolució autèntica la gent no té consciència d'estar-la fent. Els francesos no deien: "Ei, tios, que estem fent història! Va, anem a prendre la Bastilla!", ni els segadors es pensaven que algun dia cantaríem les seves gestes. Les revolucions neixen de la desesperació més pura, no pas de la ideologia de cafè, i els revolucionaris que finalment prenen les armes ho fan perquè no tenen cap més remei i veuen en la violència l'única sortida que els hi queda. Pel que fa a la resta, l'Alfred ho explica magníficament a en Bruce Wayne en aquest vídeo:
