dimarts, 13 de maig de 2014

QUE SÓN ELS BONS, COLLONS!

Els americans han enviat avions a Nigèria per mirar de descobrir on són les noies segrestades, i a les tertúlies hem començat a sentir les primeres veus en contra. Que si els americans tenen interessos no sé on, que si patatim, que si patatam. L'odi que els freedomforpalestina senten cap als EUA és tan profund i genuí que fa que s'alineïn amb els fonamentalistes. Recordo que no fa tants anys criticaven la pel·lícula 300 perquè els dolents eren... els perses! (que amb una gosadia que només permet la ignorància, associaven amb l'Islam, que va aparèixer més de mil anys més tard).

Ho direm ben a poc a poc: a veure, els americans tenen un munt de defectes. Però collons, en aquest cas són els bons. Res m'agradaria més que descobrissin el lloc on aquests terroristes s'amaguen i hi enviessin un comando a fer-los passar per l'adreçador. Aquests violadors en sèrie no em desperten cap mena de compassió, i un tret als collons és el millor remei contra tanta barbàrie.

Mai deixareu de sorprendre'm, xicots del mocador palestí. Fa pocs dies posàveu el crit al cel perquè un mossèn de l'Espanya profunda (potser de Despeñagatos de arriba, o de Cenizero de los Montes) deia que fa trenta anys els borratxos no mataven les seves dones perquè sabien el cinquè manament, i ara no se'l saben. Tenim la grandíssima sort de viure en un país on pot sortir un imbècil a dir una parida d'aquestes dimensions i, tot seguit, emportar-se totes les burles, escarnis i insults que mereix. A les repúbliques islamistes cada dia se senten barbaritats semblants, i molt pitjors, i allà ningú fa broma perquè el pengen a la plaça del poble.

L'islamisme radical, davant del qual sempre callen els pijoprogres, és exactament el contrari de la meva idea de civilització, on la llibertat de l'individu encapçala la llista de musts. Potser els americans i els europeus som uns imbècils, però m'estimo mil vegades més la nostra Il·lustració, la Revolució Francesa, les biblioteques, Grècia i Roma (i, si molt m'apureu, fins i tot les llums de l'art del Reinaixement), que no pas les teocràcies islamistes, els vels, les prohibicions i les Guerres Santes. Nois, prefereixo en Salman Rushdie que Bin Laden. Hollywood que el cinema iranià. Els còmics que una llei estúpida que prohibeix representar ésser humans perquè Al.la -el Clement, el Misericordiós, el Més Indulgent- no ho vol. Fins i tot el porno, davant de tants burkes i ablacions genitals.