Com molts ja sabeu, l'Abram (més tard Javhè li va canviar el nom i va passar a dir-se Abraham, que li devia semblar més modern) i la seva dona Sarai (a aquesta Javhè li va escurçar i va passar a ser la Sara) no podien tenir fills perquè eren molt grans (ella en concret tenia noranta anys). La Sarai li va demanar al seu home que s'allités amb l'Agar, una esclava egípcia que es veu que estava molt bona. Van tenir un fill, l'Ismael, que es considera el pare del poble musulmà. Doncs bé, al cap d'uns anys la Sara va parir l'Isaac, i l'esclava i el nano van començar a fer-li nosa, de manera que va demanar a l'Abraham que els fes fora de la tribu i els abandonés en un desert ple de perills i horrors. L'ancià va fer-ho sense pensar-s'ho dues vegades. Aquí ja es començava a veure que l'Abraham era un home de poques manies.
Però el moment més angoixant de la història és quan Jahvè en persona li comunica que té ganes que li ofereixin un sacrifici, i que no vol pas un xai qualsevol sinó l'Isaac, el fill que tants treballs li havia costat. L'Abraham ja havia enviat al desert la pobra Agar amb el seu altre fill, de manera que si matava a l'Isaac per complaure a Javhè tornava a la primera casella. Però això no el va fer pas enrere. Home diligent com era, va fer carregar la llenya al nano i quan va arribar a dalt de la muntanya el va lligar i, si no fos perquè un àngel amb un gran sentit del drama va agafar-li la mà al darrer moment, l'hagués escorxat sense dubtar-ne per sadollar la set de sang de Javhè (que, si és omniscient, sabia perfectament que Abraham era capaç de matar el seu fill i no calia que li ho fes demostrar i fer passar el nano per aquest mal tràngol). L'àngel li va indicar a Abraham on hi havia un xai petit, que va matar en comptes del noi. Sempre he pensat en quina relació tenien pare i fill després d'aquell episodi. S'asseien a taula a esmorzar com si no hagués passat res? Isaac, passa'm el ganivet, sisplau. Nen, vés a buscar-me una mica de vi, que tinc set. Potser al cap d'uns anys recordarien aquell sacrifici frustrat amb certa nostàlgia: Te'n recordes, fill meu, d'aquella vegada que vaig estar a punt de matar-te perquè Jehovà m'ho va ordenar? Vaig estar ben a punt, eh! Sort d'aquell àngel que va venir a l'últim moment...
Pels jueus l'Abraham és el primer jueu, el qui va fer un pacte amb Déu, i pels musulmans és un exemple de submissió a les ordres sanguinàries d'Al·là, el Molt Misericordiós. Que aquestes dues religions professin tanta devoció cap a un personatge tan tenebrós com l'Abraham explica moltes coses.
