divendres, 27 de març de 2015

CARTA A LUBITZ

Ara resulta que estaves deprimit perquè t'havia deixat la nòvia. Doncs no, noi. Tots coneixem gent que ha patit depressions. La gent, quan en té, es queda a casa i s'empatxa de pastilles. Els que estan més desesperats i volen sortir del taulell de joc es compren una ampolla de whisky i el fan servir per empassar-se una caixa d'hipnosedants. O es pengen, una modalitat de suïcidi que aquí, a pagès, es porta molt. Pots fotre't un tret amb l'escopeta a l'estil Hemingway, o saltar a daltabaix d'un pou, que també és molt de poble. O a la puta via, un clàssic. Podies fer tot això, Lubitz, i has escollit la pitjor manera.

Estavellar un avió i matar cent cinquanta persones no és de depressiu. Això només pot fer-ho un monstre. Un monstre, o algú amb una patologia mental tan fonda, tan espantosa i desconeguda que fins i tot es resisteix a tenir nom. Tu no eres un pobre noi que patia, tu eres, en el millor dels casos, una desferra humana amb el cervell completament fet malbé. Un autèntic psicòpata, un assassí múltiple, una mala bèstia. És normal que la teva xicota et deixés, subnormal. L'únic misteri és per què va trigar set anys a fer-ho.

En el fons, saps que ens terroritza? Que no ets un fonamentalista que mates en nom d'Al·là i d'un paradís ple de verges -tot i que espero que a l'infern comparteixis caldera amb ells-. Ets, senzillament, un nen mimat i amb la ment trencada que jugava als aviadors. No eren tan rigorosos els exàmens de pilot, hòstia? Podem defensar-nos dels nois d'Al Qaeda, però no podem fer res contra els sociòpates com tu. Fas venir ganes de creure en la màxima de l'Associació Americana del Rifle: a un home dolent amb una arma -en el teu cas, assassí de masses, un avió- només el pot deturar un home bo amb una arma.

Els mitjans comencen a dir que les companyies fan l'orni a l'hora de pagar indemnitzacions. Colla de malparits que quan les coses van bé s'ompen les butxaques a costa de que els passatgers suportin tota classe d'indignitats -si us penseu que exagero voleu amb Ryanair. Els últims responsables d'aquesta atrocitat són ells, perquè han permès que un desequilibrat es passegés pel món amb una arma de destrucció massiva. No havíem quedat que Alemanya era un país seriós i tremendament calculador, que ho tenia tot sota control i a qui res no se li escapava? Jo fa temps que ho dic: al final el mite dels països del Nord, tan efectius, i els del Sud, tan baliga-balagues, caurà pel seu propi pes. L'aerolínia ha de pagar. Molt. I si bé els milions no esmorteiran el dolor de les famílies, com a mínim faran que semblin una mica penedits. I que el nom de Lubitz passi a engrossir el llibre de les abominacions, i que el seu record sigui infaust.