dimarts, 5 de juliol de 2016

FORA COMENTARIS

Fa temps que m'estic plantejant fer canvis importants en el bloc. De fet, el que m'estic plantejant en realitat és tancar-lo. Ja fa un grapat d'anys que hi escric, i tot que i que tinc la sort de tenir força visites, sobretot si tenim en compte la immensa oferta, és una tasca esgotadora. Fixeu-vos-hi, si no: molts escriptors han anat tancant el seu bloc per diferents motius: els hi treu temps de fer altres coses, es queden sense res a dir o, la més important, els blocs ara mateix són un anacronisme, una mica com els bars de rock, els especials de Cap d'Any que fan a la 1 i els concerts de la Salseta del Poble Sec. Però el cert és que encara no m'hi veig amb cor o, com diuen els adolescents cursis i els alcohòlics que no es volen rehabilitar, encara no estic llest per fer-ho.

L'alternativa és el Twitter, però a mi la xarxa del puto ocellet blau se'm resisteix i no hi ha manera que hi entri. Massa gent parlant al mateix temps i esforçant-se per dir una genialitat. Tot massa artificial, de lema fàcil. No es pot reflexionar amb cent quaranta caràcters. També trobo que hi ha massa política, massa mala llet, massa votants de Ciudadanos emprenyats amb Catalunya i la cultura catalana. Cal reconèixer que el Twitter és un autèntic democratitzador d'opinions (qualsevol xitxarel·lo pot dir-hi la seva, i al costat de mags de les paraules és fàcil trobar-hi autèntics subnormals), però ja us el ben regalo.

Els lectors més veterans ja saben que fa uns anys vaig fer una promesa a un amic que ja no hi és. Quan aquest amic era a l'hospital llegia el Tardes de Birres, que en aquell moment tot just començava, i em va demanar que no deixés d'escriure-hi perquè l'ajudava a passar les hores. Potser us semblarà una ximpleria, però si encara no he tancat el bloc -i hi ha hagut moments que n'he tingut moltes ganes, us ho ben juro- ha sigut per aquesta promesa que vaig fer.

Però ha plogut molt des d'aleshores, i estic segur que el meu amic, sigui allà on sigui, té coses més interessants a fer que llegir-me. Suposo que m'ha alliberat de la promesa que li vaig fer. De tota manera, no tancaré el bloc en breu, però sí que hi faré alguns canvis conceptuals. El primer de tots, i de caràcter més immediat, és suprimir els comentaris dels lectors. Us explico el perquè:

Se suposa que una de les grans virtuts d'Internet és la interacció entre els navegants. Aquesta interacció és, precisament, el motor de Twitter, Facebook i d'altres xarxes socials. També hauria de ser-ho en els blocs, i de fet a la majoria de llocs és així. Però no pas aquí, perquè a l'hora de respondre als lectors sóc un punyetero gandul, a banda d'oblidadís, insegur i  un inconstant patològic. Això, i el fet que la majoria dels meus posts no són plantejats per crear debat, ha fet que la majoria de lectors passin d'escriure. És perfectament comprensible, i el que m'estranya és que de tant en tant encara hi hagi algú amb prou moral per fer-ho. Aquest post serà el darrer que tindrà els comentaris activitats. Seguiré penjant els posts a Facebook i també a Twitter, que no sigui dit. Si teniu ganes de dir-hi la vostra ens veurem al Facebook, que és l'única xarxa que no em resulta antipàtica. Si no, jo seguiré escrivint. Per cert, el meu correu electrònic ha de sortir per aquí, en alguna banda.

Aprofito per donar-vos les gràcies per anar entrant al bloc, en especial als que heu tingut la paciència i l'humor de dir la vostra .També em disculpo per la meva manca de seriositat i de constància. Com sermpre, és un plaer tenir-vos aquí.