El primer són els unboxing, on algú -generalment un adolescent, però a vegades també ho fan adults, alguns fins i tot amb aparença de persona normal- obre un paquet (quasi sempre telèfons mòbils, videoconsoles i d'altres ximpleries tecnològiques de darrera generació) alhora que descriu les emocions que experimenta en fer-ho. Hi ha qui ho fa amb certa gràcia, però la majoria demostren un vocabulari preocupantment limitat i uns recursos lingüístics molt escassos. Lèxic a banda, els unboxing tenen un aire ritual, quasi cerimonial, que els fa especialment ridículs, sobretot si tenim en compte que es tracta d'un simple telèfon que el noi o la noia en qüestió ha finançat a tres anys. Alguns unboxers misteriosament s'han fet famosos, i ara les companyies els hi envien productes perquè facin de desembolicadors professionals i ho pengin a la Xarxa. Siguin professionals o amateurs, la majoria d'unboxings no tenen cap interès, ni tan sols per les persones que vulguin comprar l'aparell en qüestió, ja que en el fons no deixen de ser palles mentals, i el que pugui sentir algú a l'hora de desempaquetar-lo és irrellevant.
Els segons, encara més preocupants, són els youtubers, potser la pitjor plaga a la Xarxa a dia d'avui. Pels que tingueu més de quaranta anys -que a Internet equival a viure en una cova a les muntanyes- un youtuber és una persona amb un ego descomunal, desbordant, que sent la necessitat de col·locar-se davant de la seva webcam i explicar els seus maldecaps, projectes i, ai las!, opinions. El fet que bona part d'aquests youtubers no tinguin ni punyetera idea de res no els frena pas, ans al contrari: el Youtube és aquell país dels bojos on és rei qui la diu més grossa i qui fa la barrabassada més delirant. Coneixedors d'aquesta premissa, els youtubers competeixen en xabacaneria. Tot s'hi val, i embolica que fa fort!
Alguns d'aquests youtubers s'omplen les butxaques gràcies al públic -majoritàriament adolescent, i fins i tot infantil- que els segueix. Alguns dels més populars fan gameplays, que consisteix en jugar a un joc mentre els demés miren. Això fa que centenars de persones que han nascut amb un os a l'esquena es vulguin guanyar la vida des de la seva habitació, explicant els seus problemes o fent tutorials del Minecraft. De la mateix manera que molts joves crescudets es volen omplir les butxaques fent de tronista a Mujeres y hombres y viceversa o sortint al Gran Hermano, el somni de tot adolescent és ser el nou Fernanfloo. A la foto de sota hi tenim la filla del President Zapatero, que recentment es va estrenar com a Youtuber. Malauradament va haver d'esborrar el vídeo perquè la gent de forocoches la van posar al punt de mira, com van fer-ho amb mi quan vaig escriure un post sobre en David Pastillas.
Però el Youtube també ens dóna alegries. A banda de ser el passatemps preferit de la majoria de gent que treballa amb l'ordinador (hi podem escoltar música, veure vídeos de baralles, tràilers, muntatges, clips, en definitiva, és l'excusa perfecta per no escriure) és el tutorial informàtic més ben nodrit del món. Tinguis el problema que tinguis, a Youtube hi trobaràs un simpàtic sud-americà disposat a ajudar-te sense demanar-te res a canvi que no sigui una visita -i si pot ser un like- al seu canal. Si avui sóc aquí escrivint això aquí és perquè en algun moment un d'aquests herois anònims -i que tenen tan poques visites al costat dels youtubers- m'ha donat un cop de mà. Respect, bro.
