Per més inri, es veu que el text de la campanya és ple de faltes. En veure'l he arribat a pensar que no fos un fake, però tinc l'esgarrifosa sospita que és real. Heus-lo aquí:
Podríem fer un munt de bromes sobre la necessitat de llegir de qui fomenta la lectura, i com a mestre podria parlar de les bondats dels llibres per tal de millorar l'ortografia. Però no és el lloc ni el moment (a banda que a Internet hi ha una norma no escrita que diu que tan bon punt et rius de les faltes d'una persona tu en fas una). També podríem preguntar-nos quant ha costat una campanya com aquesta, com s'han administrat els diners i si un ajuntament tan conscienciat com el de la Colau no té uns quants lingüistes revisant els textos. Hi ha professionals excel·lents que se les foten de gana, i ara mateix ens fan falta filòlegs i bibliotecaris i no pas endollats a observatoris de noms florits i postmoderns.
Però tornem al tema que ens ocupa. En Trump. Fer brometes fàcils sobre en Trump és una poca-soltada que no farà que la gent llegeixi NI UN SOL LLIBRE MÉS. Hi ha magnífiques campanyes pel foment de la lectura -a Cassà, el meu poble, n'hem engegat una de molt ambiciosa- que aconsegueixen de manera efectiva i quantificable que la gent llegeixi més. I, endevineu què? Ho fan sense riure's de ningú, per més que aquest algú mereixi tots els insults i les burles del món, com és el cas d'en Trump.
Els organitzadors d'aquesta trista campanya són els mateixos que creuen que a França hi ha deu milions de feixistes que han votat la LePenn, i que als EUA mitja població és analfabeta i pagerola. Els mateixos que des de la seva tribuna d'autoatorgada superioritat moral i intel·lactual ho jutgen tot i a tothom, i després s'estranyen quan la gent s'emprenya i fot una bestiesa. Llibreters i editors han reaccionat a la velocitat de la llum, redactant un comunicat brillant, No en el nostre nom, que rebutja les campanyes-aparador polititzades i destinades a recollir els aplaudiments de coneguts i saludats,
En realitat és molt senzill: si voleu que la gent llegeixi, parleu de llibres. Feu-los sortir a la televisió, doteu a les biblioteques i escoles de més pressupost, i sigueu una mica justos amb els escriptors i escriptores catalans. Potencieu els bons llibres i deixeu-vos estar de Trumps, perquè quan parlem de literatura la cosa va de debò, i no hi ha lloc per interessos polítics. En el meu nom, tampoc. I amb els meus impostos, encara menys.
Post scriptum: l'Ajuntament de Barcelona ha retirat la campanya poques hores després que es fes pública. Volia esborrar l'escrit, però finalment el deixo com a mostra d'una tendència que a dia d'avui existeix i té influència a les esferes de poder. L'assumpte ha acabat bé i no malgastarem diners enviant llibres a la Casa Blanca, però el més penós de tot plegat és que algú hagi arribat a tenir aquesta idea insensata, i que en un primer moment als polítics els hi hagi semblat bé.
