dimecres, 10 de maig del 2017

EXPERIMENT #1

Permeteu-me un petit experiment. Malgrat la meva deixadesa, el bloc que esteu llegint es resisteix a morir d'inanició, i de fet podríem dir que passa pel seu millor moment. Les dades que faig servir són les que ofereix la plataforma Blogger. No sé fins a quin punt són fiables del tot.

I mentre el bloc té més visitants que mai, a Facebook i a Twitter no es veu reflectit de cap manera. Sé perfectament, amable lector, que els M'agrada van cars, i que les comparticions i retuits encara més. No em malinterpreteu, entenc perfectament que la gent tingui més ganes de compartir fotos de gatets graciosos que no pas les divagacions d'un quasi-escriptor neuròtic. Essent sincers, jo mateix rarament comparteixo res que no siguin autèntiques xorrades. Quan penges el text d'una altra persona al mur te'l fas teu, i declares públicament que comparteixes l'opinió de l'autor. Vist així no és poca cosa, i és normal que la gent tingui cura a l'hora de fer-ho.

El motiu d'aquest post és descobrir quanta gent entra al bloc a través de les xarxes socials, i quanta ho fa a través d'altres mitjans. Per això mateix em limitaré a publicar-lo, però no el penjaré enlloc. Sí, estimats amics i amigues, ja sé que el Blogger ofereix aquestes dades i moltes d'altres, però aquell embolic de xifres i gràfiques desconcerta als que, com jo, vam escollir lletres no pas per gust, sinó perquè el nostre cervell era incapaç de torejar els números. Necessito evidències clares i diàfanes.

Pels nouvinguts: fa mesos vaig treure l'opció de comentar els posts. Vaig fer-ho per una qüestió d'etiqueta. Sóc una persona inconstant i només entro al bloc quan vull escriure un post nou. Així, els lectors i lectores s'escarrassaven fent comentaris que jo, per desídia o descuit, no responia. Després me n'adonava i tenia una barreja de remordiments i vergonya, com aquesta gent que es fot una teula de xocolata mentre veu una sèrie havent sopat. Donat que sóc una persona moderadament activa a les xarxes, però que no tinc la constància necessària -potser per això, i per la meva incapacitat de guanyar lluites amb un sol cop, sempre m'estavello a Twitter- vaig desactivar els comentaris.

Aprofito l'avinentesa per fer una mica d'autopromoció i us enganxo dos enllaços que en el seu moment vaig penjar a Facebook. El primer és una llista dels meus catorze llibres especials -dic especials, no pas preferits-, cortesia de la revista digital Catorze. La segona, una entrevista a Ràdio Mataró. Per descomptat, us informaré dels resultats de l'experiment.

14 lectures
Ràdio Mataró