dimecres, 15 de juliol de 2009

PUTES I ESCRIPTORS

Hi ha un truc que faig servir a vegades quan parlo d’això d’escriure. Quan algú et diu que ets escriptor, tu vas i li dius que no. “Com pot ser?”, et respondrà ell ,“si escrius és que ets escriptor”. Aleshores jo li pregunto com en diem d’una dona que va amb molts homes. Aquí ve la part divertida del truc, perquè invariablement et respondran “una puta”. Doncs no. Una puta és una senyora que cobra per oferir sexe. Algunes putes tindran molts clients, d’altres no tants. Algunes seran barates, com les de la Nacional, i d’altres caríssimes, com les d’aquell bordell de luxe que diuen que hi ha a les Pedreres, a Girona, i que sempre he cregut que és una llegenda urbana. Una dona que va amb molts homes és, senzillament, una dona que va amb molts homes. No cobra res, ho fa per plaer,o perquè busca una figura paterna, o perquè vol companyia. Però de cap manera és una puta. Jo sóc l’equivalent a aquestes dones que es passen per la pedra a molts homes, però que de cap manera cobren. És a dir: escric, però generalment no em paguen per fer-ho. De tant en tant em donen algun caler o alguna coseta, però ho faig sobretot per plaer. Ara tocaria saber a quina categoria entro: si sóc del tipus elegant i sofisticat, rotllo Sexo en Nueva York, o si sóc el clàssic putarrot de barri i verbena, amb el cabell oxigenat. M’agrada pensar que tinc una mica de classe, però quan miro enrere i veig lo desesperat que he estat en alguns moments per publicar m’adono que sóc més una buscona de polígon industrial que no pas una seductora culta i cosmopolita .