Ahir vaig fer una volta per Internet per veure com es respirava al voltant de l'afer Sostres. Evidentment hi ha defensors i detractors. Els defensors fan servir arguments semblants als que vaig utilitzar jo mateix. En realitat en democràcia hi ha un únic argument possible: cal garantir la llibertat d'expressió. I si hi ha faltes o calumnies per això tenim els tribunals.
Els detractors eren prou ingenus. Una breu mostra:
- En Sostres dóna munició als espanyolistes (no us enganyeu, detractors, els espanyolistes radicals no necessiten en Sostres. Ben aviat en trobaran un altre. Qui vol baralles no necessita excuses).
- En Sostres és de dretes (sí, teniu raó. I molt de dretes, afegeixo jo, potser massa. Però és que no té dret a ser-ne? Tothom ha de ser d'esquerres? Catalunya independent serà d'esquerres o no serà? Per què?)
- En Sostres embruta el bon nom del catalanisme (aquest argument em fa molta gràcia: quin bon nom? És l'únic que ho fa? Essent classista i racista -que ho és- embruta el catalanisme? Perdoneu-me però no hi veig relació).
- En Sostres és un provocador (en efecte, és un provocador. Sempre ho ha estat. D'això es tracta, oi? Que no ho són en Zaragoza, el Tardà o en David Madí?)
- Feia malament la seva feina (ah, mira quants especialistes en periodisme que hi ha per Internet. Quina és la feina d'un periodista exactament? Informar de forma objectiva? No fotem: a ningú li agrada la objectivitat. És com un plat de verdures sense sal).
Per acabar, la meva frase preferida en defensa d'en Sostres: "A l'Avui cada vegada hi ha menys lliurepensadors i més periodistes hipermegaxupiguais i sostenibles com la Mar Jiménez".
