Ahir ho anunciava a la seva web i avui ja s'ha fet públic: han fet fora en Salvador Sostres del diari Avui, potser el darrer mitjà on encara no l'havien acomiadat.
Pels qui no el conegueu en Sostres és l'enfant terrible del periodisme català. Un tipus amb talent, però massa agressiu pels gustos descafeïnats dels catalans, una nació de bevedors de tallats que encara suca els croissants i les torrades. Un home que té les seves idees molt clares, però que són unes idees massa provocadores, massa càustiques. Un escriptor reaccionari en ocasions i tendre en d'altres, àcid i compassiu, emfalagós fins a la nàusea quan es posa poètic. A vegades te l'imagines com un retrògrad i, d'altres, com un tipus avançat al seu temps, i no t'equivoques ni en una cosa ni en l'altra.
En Sostres té legions d'admiradors i imitadors (entrenyables aquests darrers), i també legions d'odiadors que l'abominen: impossible quedar-se indiferent davant d'algunes de les seves perles: històries de sexe, de minyones, de gin tònics, de putes i d'àpats refinats i caríssims.
Ha viatjat per tot el món i només n'ha comprès una part. Ha dit el que ningú s'atrevia dir i ha colpejat a qui ningú s'atrevia a tocar, fent pel camí enemics terribles. Sovint es diu d'ell que és el Losantos català, però en Sostres només és la meitat de demagog i en canvi té el doble de classe que l'aragonès del cabell greixós.
Atrinxerat a la seva pàgina web (www.salvadorsostres.com) ara demana diners als lectors, un acte estrany venint d'un tipus que sempre ha presumit que els milions li surten per les orelles. Però estic segur que rebrà contribucions, i moltes, i que hi haurà Sostres per estona. I és bo que sigui així, perquè no s'hauria d'atacar a ningú per opinar, encara que les seves opinions piquin.
En moments així els freaks sempre pensem en el còmic de V de Vendetta, escrit pel genial Alan Moore, i en la frase que el resumeix. "Les idees no es poden matar: són a prova de bales". I afegeixo jo: "ens agradin o no aquestes idees".
Sort, Sostres.
