dilluns, 1 de febrer de 2010

CATNAVAL


No sé com acabarà tot això d'en Carretero. Ara diu que no deixa la presidència, malgrat que n'hi ha quatre o cinc de la junta que sí que pleguen. De moment. És un carnaval, per no dir una casa de barrets. Em recorden una mica a en Renton, el protagonista de Trainspotting. A la novel·la fa un reflexió molt divertida, que no us puc citar textualment perquè no la tinc a mà, però ve a dir: "El meu problema és que sempre arribo massa aviat a les festes. Aleshores començo a beure i a fotre'm de tot, i quan la cosa està al seu punt àlgid jo ja estic fet una merda i no valc per res". Em temo que aquests de Reagrupament són una mica com en Renton: no crec que arribin sencers a les eleccions. Abans s'hauran massacrat fratricidament, un Complexe de Caín en tota regla. Potser millor, perquè vist l'espectacle lamentable que aquests dies estan oferint no crec que quedi gaire gent amb ganes de votar-los. Diuen que ara faran un cop d'efecte i fitxaran alguna figura que els salvi la papereta (en Laporta, tothom ho sap) però si no es posen les piles només tindran els vots de quatre incondicionals.

Amb tot, els d'ERC tornen a respirar, més contents que unes pasqües, i CiU, que es deia que els tindrien en compte a l'hora de pactar, es queda compuesta y sin novio. Pocs i mal avinguts, aquesta és la definició perfecta pel nostre país. Pobra Catalunya.