dimecres, 10 de març del 2010
COSES QUE HEM VIST
Aquests dies hem vist corrues llarguíssimes de vehicles sense amo, alguns dels quals han estat multats pels Mossos d'Esquadra. També hem vist algun cotxe dels Mossos d'Esquadra a la cuneta.
Hem vist supermercats amb prestatges buits. Hipermercats amb prestatges buits. Hem vist gent fent cua fora les fleques i les botigues de queviures.
Hem vist gent recorrent quilòmetres a peu. Gent caminant d'un poble a l'altre, sota la tempesta de neu. La majoria gens preparats.
Hem vist a Joan Boada mentir descaradament. Hem vist Joan Saura mentint descaradament. Més preocupats per conservar els seus càrrecs que pel benestar de la gent. Aquests dies hem sabut del cert que no mereixen el poder que tenen.
Hem vist molta gent plorar, i encara més gent passant la nit en pavellons i on bonament podien. Pares que caminavem hores al costat dels seus fills. Hem vist gent dormint als cotxes, i cotxes parats a quasi tots els revolts.
Hem vist iaios relliscant i obrint-se el cap, i no tan iaios caure al terra per culpa del glaç i desllorigar-se la mà.
Hem vist quilòmetres de cables elèctrics caiguts sobre els camps. Pals esqueixats i torres trencades pel mig. I milers de famílies sense llum.
Hem vist sostres de poliesportius enfonsats, conductes d'aigua rebentats i línies de telèfon destrossades.
Hem vist gent comprant espelmes i barallant-se per un paquet de piles de l'any de la Maria Castanya. I també hem vist gent feliç quan s'ha adonat que el seu mòbil tornava a la vida.
Hem vist gent dormir amb forro polar, dos pantalons i gorro. Gent escalfant-se al voltant d'un fogonet o d'una espelma.
Hem vist, en definitiva, una mena de mon post-apocalíptic. Una mena d'hivern nuclear com el que surt als còmics i a la literatura i al cinema freak. Una barreja de Mad Max, Jericó i La Carretera. Hem vist que fràgils que som, que delicada que és la tecnologia, que papanates i que dependents que ens hem tornat tots plegats.
I, després de tot el que hem vist, de debò que tot -i que tothom- seguirà igual? A les pel·lícules els dolents quasi sempre perden, però a la vida real els dolents, em temo, que seguiran essent dolents durant molts anys.