diumenge, 21 de març de 2010

TERRIBAS, VOLDEMORT I JO


El dimarts passat la Mònica Terribas va entrevistar a en Montilla. Segons uns, la dona es va comportar de forma servil, llepona, convertint l'entrevista en un enorme espai propagandístic al servei del líder. A l'estil Hugo Chávez. Segons els altres, va atacar de forma ferotge i acarnissada, deixant al pobre José sense temps per respirar. Un càrrec del PSC, boig de ràbia, va arribar a dir que la periodista estava mal follada. La gent normal no podem dir una cosa ni l'altra: la gent normal miràvem House.

El dimecres va haver-hi una altra vaga a l'escola pública, aquest cop sense gaire seguiment. Mai he entès gaire bé què demanen. Es veu que, grosso modo, no volen que l'escola pública es gestioni com una empresa privada, és a dir, amb un jefe que pugui fer i desfer (aquestes paraules, "empresa privada", són com dir Lord Voldemort i Sauron en una mateixa frase en una nit sense lluna). Diuen que això treuria qualitat a l'escola pública. La veritat, en dubto molt, però com diria John Rambo: "No és la meva guerra". La gran pregunta és: Si tenen tan clar el que no volen... tenen igualment clar el que volen? O simplement diuen que no perquè la Paraula Innombrable apareix en aquest context?

Pel que fa a mi, he trigat una setmana sencer a recuperar-me del comiat de solter d'un amic. Tot i així, em nego a pensar que és perquè em faig vell. En tot cas, és la manca d'entrenament.