dijous, 8 d’abril de 2010

NO ÉS GAIRE ELEGANT PERÒ MOLESTA


Això li va dir el dimecres l'entrenador al meu rival. Parlaven de mi. És una afirmació desconcertant i, com a tal, val la pena disseccionar-la. Per fer-ho permeteu-me començar per la segona part.
"...però molesta" : els cops dels rivals em terroritzen, a banda que em fa moltíssima por perdre neurones i acabar com en Rocky o en Tyson, de manera que des que toca la campana fins al final del round em llanço sobre l'oponent clavant-li tants cops com puc. La meva teoria és que mentre jo l'estigui pegant ell no m'estarà pegant a mi (és una teoria que tot sovint falla, però aquesta és una altra qüestió). En el fons és una manera com qualsevol altra de lluitar. Això sí: requereix una forma física a prova de bombes, cosa que no és el meu cas. Em canso molt, i aquí passem a la primera part de l'afirmació:
"No és gaire elegant...": en efecte, passar-te tres minuts donant cops de puny i cops de peu a un tipus fort cansa molt, moltíssim, especialment a algú per a qui la resistència mai ha estat el seu fort. Algú com jo. En conseqüència, la meva forma de lluitar deu ser ben poc elegant i desmanegada. És com comparar un dry martini fred i ben preparat amb un gin tònic de garrafon i llimona pansida: tu et penses que ets el còctel sofisticat però sempre acabes essent el cubata xungo.
El meu rival no va dir res però va fer que sí amb el cap, de manera que ja hi ha dues persones que pensen que no sóc elegant però que sí que serveixo per molestar. Com una mosca. Tenint en compte que d'en Mohammed Alí es deia que volava com una papallona i picava com una abella no sé si agafar-m'ho com un compliment.