Hi ha un corrent de pensament que afirma que una dona mai serà capaç de cometre actes de crueltat. Aquesta afirmació l'he sentida moltíssimes vegades, formulada de maneres diverses i en contexts molt diferents. Sembla ser que pel sol fet de ser mare -o de tenir el potencial per ser-ne- una dona és incapaç de cometre cap barbàrie. Doncs bé, ahir van sortir a la llum fotografies de militars jueves humiliant presos palestins. Aquestes fotos ens recorden les que vam poder veure fa anys, on una soldat americana es burlava sàdicament dels presos iraquians. Davant d'aquestes evidències gràfiques les afirmacions sexistes del tipus "això és propi d'homes, una dona mai no ho faria" són absurdes.
També existeix la versió "Una dona política mai començaria una guerra". No sóc historiador, però em sembla recordar que Margaret Tatcher va anar a les illes Malvines, a l'altra punta de món, a hostiar-se amb els argetins per la possessió d'aquells quatre pedrots. Es pot garantir que, si hi hagués hagut més dones governants, hi hauria hagut menys conflictes al món? Menys estupidesa? Menys crueltat? Des del meu punt de vista, no. Segurament la història hauria tingut un desenvolupament paral·lel i força similar. Les dones, per desgràcia, han manat poc de forma oficial, però a ningú se li escapa que, oficiosament, algunes han manat tant o més que els homes. I el món, desenganyem-nos, ha anat com ha anat. No és qüestió de sexes: és qüestió d'imbecilitat. I, com va dir algú, la imbecilitat és l'element més universal de tots.
