dimecres, 13 de febrer de 2013

ADÉU SIAU!.

El Papa plega i els circ mediàtic ja planta la carpa. Per mi aquest és un dels misteris més grans de la nostra societat: com pots ser que una figura tan criticada, atacada, menyspreada i rebutjda, desperti tanta expectació?

A veure: jo no sóc musulmà, ni budista, de manera que m'importa ben poc qui hi ha a les esferes de poder budistes o musulmanes. Tan me fa si és súper progre, o si és un fanàtic ultraconservador. És la seva guerra i l'han de lluitar ells. Sóc cristià  per cultura, però no sóc practicant ni seguidor de la doctrina catòlica. Aleshores, per què m'hauria d'importar si el Papa és així o és aixà? Entenc que una persona catòlica i apostòlica prengui part en debats encesos - al capdavall, es tracta del seu líder espiritual- sobre si en el pessebre hi havia o no hi havia bou i mula, però per què carai els ateus i els agnòstics s'hi fiquin pel mig? I no s'hi val a dir que els hi preocupa la influència que les opinions del Papa tenen en la societat. De debò que encara hi ha algú que s'ho creu, això?

Sigui com sigui, tornarem a sentir a parlar de conclaus, de cerimònies secretes, de tradicions antigues i misterioses, d'intrigues vaticanes, de criptes, de traïcions i d'enveges. Que a ningú li estranyi si llegeix coses sobre societats secretes o maçons. Aquestes dies els diaris semblaran novel·les d'en Dan Brown.