dilluns, 25 de febrer de 2013

BLOGS ANÒNIMS

Quan obria el compte del Tardes de birres se'm va plantejar un dubte: seria un blog anònim o signaria amb el meu nom real?

Els blogs anònims tenen dues grans avantatges: la primera -i més important- és que són molt més moderns. Si vols ser algú a la Xarxa la manera més ràpida de fer-ho és fingir que no ets ningú, i posar-te pseudònims atrevits, enigmàtics, contradictoris i ben estranys. Si signes amb el teu nom en comptes de, per exemple, dir que ets el Cocodrilo Rockero, tothom assumirà que ets un fracassat. La segona avantatge és que pots dir el que et doni la reial gana sense por de fer enfadar a ningú. Fent una volta ràpida per la blogosfera us adonareu que, en general, les opinions més radicals i atrevides vénen de blogaires amb pseudònim. És normal: sé de dos casos -com a mínim, possiblement n'hi hagi més- de persones que han decidit no comprar cap llibre meu a causa de les opinions que en algun moment he expressat. No cal dir que tenen tot el dret a fer-ho, però saber això et posa en guàrdia i condiciona, inevitablement, posts futurs. És difícil ser valent quan saps que les ventes de les teves novel·les depenen del que diguis, de com ho diguis i del que callis. És, en certa manera, un xantatge dels lectors, però aquest es precisament un dels seus privilegis. Són les normes del joc i cal respectar-les.

Signar amb el meu nom autèntic no respon a una reflexió serena i valenta, a una aposta per la claredat i la maduresa dels lectors. No. Vaig signar amb el meu nom perquè no tinc imaginació per inventar-me un nom prou modernillo. Signar amb el meu nom autèntic m'ha donat més disgustos que alegries.