PETITS COMERÇOS CONTRA MERCADONA (els moderns David i Goliat)

Sempre que puc faig la compra a botigues petites. Si m'és possible evito els grans supermercats, i quan he d'anar-hi a fer la compra a l'engrós només vaig a aquells que demostren respecte cap al lloc on s'han instal·lat. Per exemple el Caprabo, que es pren la molèstia d'etiquetar en català i de dedicar zones al quilòmetre zero. Evidentment, tota aquesta sofisticació descarta automàticament els Mercadona que, per cert, cada dia són més plens de quissoflautes d'aquests que criden contra el capitalisme i el consumisme, però que s'hi passen el dia comprant sucs de taronja que deixen cremor d'estómac, cervesa marca no-t'hi-fixis i brioxieria industrial. Ara que surt el tema, un dia vaig preguntar a un d'aquests nois per què hi anava, sabent que el propietari de la cadena fa generoses donacions a les FAES. El nano em va respondre que hi anava perquè era barat.

- Hi ha altres supermercats més barats - li vaig dir, però la conversa s'havia acabat en aquest punt. Em vaig quedar amb les ganes de dir-li que el que realment és barat és tenir una ideologia i no voler pagar cap preu, ni fer cap esforç. Més que barat, és gratis. Que senzill que és fer proclames i tota classe de crits quan no se't demana un petit sacrifici -del tipus que sigui- a canvi. Que fàcil que és protestar, i a l'hora de la veritat fer l'orni.

En fi, us deia que l'altre dia vaig anar a un petit comerç del meu poble. De les tres coses que buscava i que sabia que tenien només vaig trobar-ne dues. Vaig adonar-me que havien canviat de propietaris: tot es veia provisional i improvisat, com si els nous amos haguessin agafat el negoci per pura desesperació i no pas perquè creguessin que realment el podien fer funcionar, com qui compra un rasca-rasca amb el canvi del diari, o tira un euro a l'escurabutxaques del bar, a veure si toca alguna cosa. El petit comerç ha de diferenciar-se de les grans superfícies. Si volem supermercats lletjos i uniformes, de regust coreà, anirem al Mercadona, però si busquem qualitat, bon servei, productes locals o artesanals o, senzillament, un pernil salat que no et provoqui un atac de cor, anirem als petits comerços, que han de fer un esforç per diferenciar-se i oferir bons productes a un preu raonable.

Vaig sortir de la botiga trist pel canvi d'amos, per la desaparició del lloc que tant m'agradava i pel seu destí trist i ineludible. Amics, no podeu agafar una botiga i asseure-us al taulell a enviar watsapps. No pot ser que faltin dos de cada tres productes. Si heu de fer-ho, feu-ho de debò, o si no busqueu feina en un lloc que no requereixi resposabilitat ni creativitat. Sigueu originals, busqueu allò que no ven ningú. Una fruita menys lluent i d'aspecte més natural, una carn que no tingui una llista d'ingredients de cinc o sis ratlles, un vi de la zona i un whisky que valgui més de deu euros i que no et deixi unes ressaques devastadores. Feu-ho. Com l'Obi Wan Kenobi, sou la nostra darrera esperança.