Quan era jove, com feia tothom, buscava un camp on destacar. M'hauria agradat ser músic però aprendre a tocar un instrument requeria una disciplina que mai no he tingut, de manera que em limitava a admirar-los, fins i tot a les petites bandes locals. Durant un temps vaig creure que les arts marcials reforçarien la confiança en mi mateix. M'imaginava apallissant a tots els bullies que m'havien emprenyat durant anys. La realitat, però, va ensenyar-me que el kung fu no serveix quasi per a res. Futbol, bàsquet o tennis: era inútil per tots aquests esports i, quan finalment vaig descobrir que m'agradaven les peses, vaig lesionar-me seriosament.A banda d'un breu flirt amb la poesia mai em vaig plantejar a possibilitat d'escriure de forma seriosa i continuada, tot i que la revista de l'institut em deixava una pàgina trimestral perquè l'omplís amb les meves reflexions. Aquí sí que vaig fer un bon descobriment: la filosofia barata. Aviat vaig descobrir com encadenar de forma efectiva grapat de paraules buides, avorrides i tòpiques.
- No crec en les etiquetes - escrivia jo, i més tard ho repetia en converses de cafè - Per què s'entesta la gent a classificar-nos? Puc vestir com em doni la gana sense haver de sentir dir que sóc una cosa o altra.
M'imaginava a la resta de la gent llegint-me o escoltant-me amb la boca oberta, com si fos una mena de Nietzche o de Sartre. Les meves idees serien revolucionàries i trencadores. Un adolescent prodigi de la filosofia.
- Heu sentit què diu en Dausà? -diria tothom- Verge Santa, com hem pogut estar tant cecs!
Faria performances artistico-filosòfiques (aquesta idea vaig treure-la de la sèrie Jóvenes Policias, on el personatge interpretat per Johnny Deep entrava a formar part d'un club de filòsofs per poder desarticular traficants de crack: era l'únic de l'esquadró de policies adolescents que no tenia cap talent especial i vaig sentir-m'hi molt identificat). Les noies caurien rendides als meus peus, impressionades pel meu intel·lecte superior.
La filosofia barata, esclar, tampoc va servir per a res. Ni tan sols per lligar: altres paios més guapos que jo ho aconseguien sense necessitat de passar-se tres hores divagant sobre l'esclavitud imposada per la societat. Aquella època va ser un desastre. Aviat vaig abandonar, dedicant les meves energies a fer allò que sabia fer millor: res en particular.
