Aquests dies he llegit articles a favor i en contra dels uniformes a l'escola i cap de les dues postures m'ha convençut, tot i que els arguments més febles vénen, des del meu punt de vista, dels qui van en contra. Diuen que és una cosa superada. I jo pregunto: què és exactament el que hem superat? Aquesta expressió tant pedant em fa moltíssima ràbia, i encara mes si l'acompanyen amb un gest amb la mà. Deixant això de banda, és millor ser un esclau de la moda i fer la gara-gara a les grans marques i, ja posats, a les petites marques? També diuen que és una mesura classista. Aquest és l'argument més estúpid que he sentit mai: els uniformes són, precisament, el contrari del classisme. Els uniformes fan això, uniformar. Fan que totes les persones siguin iguals i que no es distingeixen pel seu poder adquisitiu. Per això als comunistes els hi agradaven tant. Els uniformes estalvien diners i maldecaps als pares i mares, i segur que contribueixen, encara que sigui poc, a frenar el consumisme desbocat i el Síndrome Bershka. És curiós que la Internacional Papanates, que sempre està a punt per criticar el capitalisme i els seus excessos, la moda imposada, els cànons estètics i tota la pesca, sigui ara la primera a atacar una mesura que, precisament, els seria favorable. També diuen que els uniformes són antiquats, i aquí sí que els hi dono la raó. Antiquats, lletjos i afrosos, i amb això ja n'hi ha prou per no tornar-hi.
Aquests dies he sentit - o he llegit- que aquest debat va molt més enllà dels uniformes. Que en realitat es tracta d'un debat sobre l'escola: cada vegada que algú proposa una mesura (encara que sigui poc afortunada, d'acord) per retornar el prestigi a la institució o per intentar reconquerir les aules surten els quatre de sempre (la Internacional Papanates) i posen el crit al cel. Els uniformes no són la solució, és cert. Tots sabem que l'hàbit no fa al monjo. Però algun dia, si es vol arreglar el desgavell que avui és l'Ensenyament, caldrà ser valents, agafar el toro per les banyes i adoptar mesures impopulars, fins i tot més que aquesta. No hi ha volta de full.
