,Quan anava a la universitat tenia una amiga molt amiga que, al seu torn, tenia un amic molt amic. Un dia ella em va explicar que aquest amic seu era una mena de bruixot, i que adorava una entitat anomenada Grumantor. Segons ell, Grumantor era el déu dels gats, un semidéu, o esperit protector, o alguna cosa per l'estil. Un dia va invocar-lo i sembla ser que Grumantor el va escoltar. Quan li vaig preguntar com ho havia sabut, ella em va respondre que el seu amic va sortir al carrer després de la cerimònia, i va trobar un gat.Quan ella va explicar-m'ho no em va estranyar gaire. Que algú vegi un gat pel carrer no és gens inusual.
Vaig dir:
- Si hagués invocat, posem pel cas, al senyor dels hipopòtams i s'hagués trobat amb un hipopòtam al Passeig de Gràcia aleshores el creuria.
Ella em va acusar d'insensible i de no creure en aquestes coses. Jo, la veritat, ja hi creia massa, en aquestes coses. Algun dia us en parlaré amb més profunditat.
La qüestió és que fa poc vaig recordar l'anècdota i vaig buscar a Internet informació sobre el senyor dels gats. No hi havia res. Proveu-ho. Grumantor és el nickname d'un blogaire/comentarista aficionat a les maratons, però enlloc parla d'una deïtat, ni d'un semidéu, ni tansols d'un esperit menor. Tot em porta a pensar, doncs, que el paio s'ho va inventar per impressionar-la. Aquestes coses només passen quan tens vint anys: intentar lligar-te a algú dient que has invocat una entitat protectora dels gats anomenada Grumantor, i que aquesta t'ha respost envian-te un gat. Era una noia guapa, moreníssima, entenc les mesures desesperades.
El que seria divertit de debò és que fos el mateix Grumantor que té el blog de maratons. Si llegeixes això, amic blogaire, i t'identifiques amb aquesta història fes-m'ho saber. Seria brutal descobrir que, al final, totes les coses de l'Univers realment estan connectades.
