El tio que tenia al davant duia una dessuadora macarra, pantalons llargs de Full Contact i tota la parafarnalia que es fa servir per lluitar: guants, protectors bucals i tibials. Era el primer cop que el veia. Vam pujar al ring i, abans de tirar el primer cop, vaig fer-li un escàner ràpid: un pam més baix que jo però aproximadament el mateix pes. Majoritàriament múscul. Cap rapat i algunes cicatrius a la cara i al crani. Li faltava una dent frontal. Feia por, però n'he vist de pitjors i la meva alçada superior era una avantatge.Va acabar l'entrenament i vam anar cap al vestidor. El paio, capcot, es va treure la dessuadora i vaig veure que al pectoral esquerre s'hi havia tatuat una creu gamada enorme, com l'Edward Norton a American Story X. A l'altre pectoral, un aguilot franquista. Els braços coberts de tatuatges de víkings barbuts i malcarats, creus celtes, teranyines i números 88 (que en l'argot neonazi vol dir Hail Hitler, per ser la "h" la vuitena lletra de l'abecedari).
Com se sol dir, els collons em van pujar per corbata. Aleshores vaig comprendre que aquell paio no duia el cabell rapat al zero per comoditat, sinó perquè era un d'aquells skins que, en veure'ls, se't glaça la sang. En una baralla de carrer aquell tio m'hauria destrossat amb facilitat. Havia guanyat jo perquè entre les dotze cordes i amb els guants i els protectors ell estava fora del seu element. Espantat, vaig iniciar una conversa amistosa amb l'esperança de caure-li bé i que no m'esperés a la sortida per demanar la revenja:
- Buen combate - vaig mentir jo.
- Psé...
- Tienes una buena... eh.... - deia jo, esforçant-me en pensar alguna cosa bona- ... tienes unos buenos puños. Has boxeado antes?
- Algo he hecho...
- Ya...
El paio va acabar-se de vestir en silenci i va sortir del gimnàs. Jo vaig haver de seure al banc, taquicàrdic perdut i amb les cames com flams. Dalt del ring l'havia guanyat amb molta facilitat però... hauria passat el mateix si hagués vist tots aquells tatuatges abans?
