He llegit una història molt divertida al diari Ara. No l'ha escrita un periodista, ni un col·laborador, sinó un lector. Resulta que el diumenge el lector i la seva xicota passejaven per la Plaça Catalunya de Barcelona. Aquí el cronista improvisat es detura un moment per oferir-nos una descripció de l'ambient: olor de porros, gent bevent vi de tetra-brick, banderes okupes, gossades, paios tocant els bongos, borratxos dormint la mona sobre matalassos sense llençol...
Els ànims estaven esvalotats. Sembla ser que va haver-hi un incident: un negre - potser un sense sostre- rondava per la plaça feia dies, robant coses als indignats. Aquests finalment van identificar-lo i, ciutadans responsables com són, van avisar a la policia. Els agents van arribar de seguida, van atrapar al negre i van començar a registrar-lo i a interrogar-lo davant la mirada atenta i satisfeta dels punks i anarkistes que l'havien denunciat. Imagineu-vos l'estampa. Rara, oi? Doncs ara ve el millor: just darrera dels agents, que agafaven les dades del sospitós, hi havia una pancarta enorme. Hi posava: La policia tortura i assassina.
