dijous, 9 de juny del 2011

TÒPICS PERIODÍSTICS

La manifestació ha tingut un marcat caràcter festiu. El noranta per cent de notícies relacionades amb manifestacions inclouen, en alguna moment, aquesta frase. No sóc home de manis però pel que he vist hi ha gent amb bongos, paios que van amunt i avall amb xanques, gegants, gent que crida amb megàfons, cantaires i, a vegades, esbarts i castellers. Per tant, dir que és un ambient festiu és un pèl redundant, oi?
Quan hi ha eleccions repeteixen que la jornada ha transcorregut amb tota normalitat. Què es pensaven? Que seríem envaïts per naus provinents de més enllà de la porta de Tänhauser? Que la gent decidiria, per fi i de forma massiva, no anar votar?
Una altra frase que fa molta ràbia és la festa de la democràcia. Com cony poden ser una festa les eleccions? Si ens donessin una bossa de cotilló només d'entrar a les escoles electorals, un ticket per cubates, i ens deixessin ballar sobre l'urna podríem començar-ne a parlar.
Els veïns han mostrat estranyesa davant dels fets/els veïns encara no se'n saben avenir (aquesta frase va seguida per l'aparició d'una senyora, moltes vegades amb permanent, que diu que la víctima i/o l'acusat eren persones molt normals i agradables). El més estrany seria que aparegués un veí dient: "Sí, jo ja m'ho pensava que el del primer tercera era un assassí múltiple. Cada vegada que el trobàvem a l'ascensor li deia a la meva dona: Maria, aquest home algun dia ens donarà un disgust".