Un dia de fa molts anys era en un gimnàs de Sant Narcís i va entrar un paio que rondava la cinquantena. Cabell abundant i platejat -el cabell que mai arribaré a tenir- alçada mitjana i complexió també mitjana. El professor es va posar molt contentent en veure'l i, mentre l'home s'embenava les mans, ens va explicar que faríem una rotllana i que el visitant es posaria al mig. Aniríem entrant d'un en un i lluitaríem contra ell. A mesura que ens anés tumbant passarien el següents.
- I si nosaltres el tombem a ell? - vaig preguntar jo.
L'entrenador i l'home misteriós es van mirar i es van posar a riure, com riuen dos adults de la parida que diu un nen. Vaig empassar saliva: qui era aquell paio? Jo havia lluitat amb ex-presidiaris, amb segurates empatxats d'esteroides i amb quinquis de tota classe i nacionalitat, però aquell home demostrava més seguretat que tots els arreplegats amb qui mai he creuat guants junts.
El primer de lluitar va ser un novell. Aviat va ser a terra amb el nas inflat com una poma. "No té gaire mèrit" vaig pensar per tranquil·litzar-me. "Qualsevol hauria pogut tombar-lo, a aquest". Jo vaig ser el següent. Em va sorprendre que es deixés clavar dos o tres cops al cap, i encara em va soprendre més adonar-me'n que no havien tingut cap mena d'efecte. Va reafirmar la seva guàrdia i va començar a fer saltets mandrosos, com si li fes mandra lluitar amb mi. Vaig tirar-li uns quants cops més, amb el mateix resultat decebedor que els primers. Aleshores ell em va començar a atacar. Va ser el minut més llarg de la meva vida, panteixant com un gos i cobrint-me com bonament podia. Cansat de rebre, vaig aixecar la mà dreta en senyal de "em rendeixo" i el professor va fer entrar al següent, que no va trigar -com la resta del grup- a seguir els meus passos.
Vaig sortir del gimnàs emprenyat com una mona. Com podia guanyar-me un vell? Jo era jove, fort, nedava i entrenava Arts Marcials. Al final el temps va curar la ferida. Anys més tard -força anys més tard- vivia a Girona, i vaig decidir apuntar-me al gimnàs Punt Groc.
Hi feien Kickboxing i jo duia uns quants anys sense entrenar quasi gens, de manera que vaig decidir que una mica d'exercici no em faria cap mal. I endevineu qui era l'entrenador del Punt Groc?
És clar que sí: el mateix paio que m'havia clavat una pallissa anys enrere. L'Ángel Ortega, policia retirat i home d'honor, dels que ja no en queden, amb qui de tant en tant tinc el plaer de compartir una copa de pacharán.
