L'altre dia l'Eduard Punset explicava que les persones que tenen el dit anular més llarg que el dit índex tenen més probabilitat de fer-se riques. Segons ell, aquests individuus van rebre una descàrrega d'estrògens (o alguna cosa així) mentre eren a l'úter matern, i aquesta bomba química fa que siguin més propensos a arriscar-se, cosa imprescindible si vols fer-te ric.
Mesos enrere una experta en tècnica metamòrfica (una barreja de massatge i reflexologia podal) m'explicava que tenir el dit índex del peu més llarg que el dit gros és signe de saviesa.
La primera explicació té un un caràcter científic o pseudocientífic. La segona és més new age, però també podria contenir certs elements empírics.
Puc afirmar que l'una i l'altra són errades: tinc el dit anular de la mà més llarg que l'índex, i l'índex del peu visiblement més llarg que el dit gros. No sóc ric, ni tinc perspectives de ser-ho a mitjà termini (de fet, ni a llarg termini) i em considero poc valent, per no dir directament que sóc un covard. Tampoc sóc savi en el sentit clàssic de la paraula. En realitat em considero el contrari a un savi, perquè aquests aprenen dels seus errors i reconeixen les seves virtuts i limitacions, cosa que jo no faig. Els meus coneixements enciclopèdics són més aviat pobres i es limiten a àrees ben absurdes, com ara els còmics i les biografies d'alguns escriptors alcohòlics.
És curiós que la ciència -o pseudociència- i el rotllo new age vagin a parar allà mateix: dir que una persona és així o aixà (encara que sigui estadísticament) només en funció de la llargària d'un dit.
