Avui al matí he tingut una estranya experiència literària. Estic llegit Zones Humides, de la Roche Charlotte, aquesta noia de la foto a qui li falta una dent frontal. Havia sentit en alguna banda que era un llibre provocatiu i escatològic. Vaig aconseguir-lo l'altre dia i el vaig començar a llegir. Per una vegada els crítics tenien raó -a jutjar per la quantitat de llibres que ells consideren escandalosos i que no ho són, alguns semblen monges de clausura-: el llibre té fragments autènticament repugants. Prou fastigosos com per fer-te aixecar del llit, presa de les arcades. Segur que els veïns es pensaven que tornava a tenir ressaca. Mai abans una novel·la m'havia fet venir unes ganes de vomitar tan intenses.
Diuen que quan Chuck Palahniuk, l'autor del Club de la Lluita, llegeix trossos dels seus llibres durant les presentacions hi ha gent que es desmaia. Hi ha un conte titulat "Guts" (tripes, o budells) que realment és disgusting, fruit d'una ment brillantment malaltissa. Crec que podeu trobar-lo a Internet i a la novel·la "Fantasmas". Però el meu admiradíssim Palahniuk no té res a fer al costat de la Roche. Si teniu l'estómac delicat, ni se us acudeixi llegir-lo. Si el teniu fort procureu tenir-lo buit. Ah! I un wàter ben a la vora.
