dijous, 15 de desembre de 2011

EL RODAMÓN LITERAT

Jo era Dublín fent temps, amb la carrera acabada i sense feina. Vivia amb una família al barri de Stillorgan, a uns vint minuts del centre. Normalment agafava l'autobús davant del Trinity College. En un portal a prop de la parada sempre hi havia un rodamón, ni jove ni vell, ni net ni brut. No se'l veia bevent -o, per dir-ho amb més exactitud, no se'l veia bevent tot el dia- i quasi sempre tenia el nas enganxant a un llibre. Cada vespre, quan esperava l'autobús, em preguntava d'on treia els llibres, i em deia a mi mateix que un dia li en compraria un.
Una nit, amb alguna cerveseta a l'estómac, vaig arribar abans d'hora a la parada. Com sempre, al seu portal, hi havia el rodamón, ben tapat amb mantes velles i ratades, llegint un llibre (per estrany que sembli no despertava llàstima, i tenies la sensació que era exactament la vida que ell havia escollit). Envalentit per les pintes de Heineken, vaig creuar el carrer i d'un salt em vaig plantar a una llibreria de segona mà que hi havia a Grafton Street. En  aquest moment va sorgir la pregunta: quin llibre li compraria? I si ja l'havia llegit? Tindria els mateixos gustos que jo?
Vaig començar a mirar llibres, no sabia ni per on començar. A més, cada vegada faltava menys estona perquè arribés l'autobús i no podia perdre'l. La vista se'm va clavar en la novel·la Paris was a party, de Hemingway. Vaig pagar-la i vaig sortir cuita-corrents. Vaig arribar a la parada al mateix temps que l'autobús i només vaig tenir temps de donar-li el llibre.
- Thanks, brother - em va respodre ell, que no semblava gaire sorprès amb el regal.
Quan vaig arribar a casa em vaig estirar al llit i vaig llegir una estona. Penedit de no haver-li posat algun bitllet entre les pàgines de la novel·la, vaig pensar que el rodamón potser ja havia començat a llegir-la, i que en algun moment de la seva vida ell també havia llegit al seu llit, ben calentó. Vivim en un món lleig i estrany.