TARDES DE BIBERONS: EL QUE NINGÚ T'EXPLICA

Hi ha un munt de coses sobre ser pare que no t'expliquen. No et diuen, per exemple, que la teva vida s'organitza en cicles de tres hores, que és el temps que passa, més o menys, entre àpat i àpat del nadó. Tampoc et diuen que una cosa tan simple com veure un únic episodi de la teva sèrie preferida requereix seriosos problemes logístics. Ni que anar un parell d'hores al gimnàs és, senzillament, impossible. Ningú t'explica que vius al moment, que a vegades has de fer torns per sopar, i que  no pots menjar el que t'agrada sinó que hi ha cops que has de preparar plats freds per no haver de reescalfar-los tantes vegades.
També has d'anar molt en compte amb el que dius a la gent. Això jo ho he après a les males. Durant les primeres setmanes deia que el nen es portava fantàsticament bé i, patapam, va  tenir -i encara té- còlics. Quan presumia de que podia dormir bé a les nits el nadó va començar a despertar-se a tothora. Quan ens alegràvem de que dormís als matins, i així nosaltres podíem fer coses de la casa, va decidir passar-se el matí amb els ulls com taronges. Tal com diu l'avi, el que s'ha de fer és callar.
Malgrat tot, hi ha moments bons. Fa dos dies vam anar a un curs de massatge infantil. Els nadons de poques setmanes no riuen, però sí que fan el gest de somriure, encara que no sàpiguen per què. Abans d'anar al curs li vaig dir a en Lluc:
- A veure si coneixes alguna noia ben maca i, quan us feu grans, li tires els trastos. Aviam si en aquests temes tens més sort que el papa quan era jove...
Juro que en aquell moment, en aquell precís moment, el nen va dibuixar un somriure ben ample.