dimarts, 13 de desembre de 2011

SANTA GRIP


L’home barbut i vestit de vermell va estirar les regnes però els rens no van afluixar. Espantat, va tancar els ulls i va cobrir-se el cap amb els braços. Al darrer segon les bèsties van girar bruscament, fent que el trineu volador derrapés a l’aire i xoqués de costat contra la xemeneia. A l’home barbut i vestit de vermell -que va baixar del trineu queixant-se i amb les costelles dolorides- li va semblar que en Rudolph, el mascle alfa dels animals, somreia amb sorna. Ignorant-lo, va examinar la xemeneia: era d’acer, llarga i estreta, i estava coronada per una mena de barret amb forma de con que calia desmuntar si volia baixar-hi.

S’hi va posar de seguida. Era difícil manipular el tornavís amb aquells guants tan gruixuts, de manera que se’ls va treure. El metall gelat se li enganxava a la pell i cada contacte era agònic. Mentre treballava es va fer algunes ferides amb les cantonades de la planxa i va renegar com un carreter.
Un cop tret el barret punxegut de la xemeneia va repassar els passos següents: havia de baixar pel conducte, posar els regals als mitjons, fer un mos i un trago -si tenia sort i els de la casa li havien deixat alguna cosa- i sortir xemeneia amunt. Va sospirar, cansat, i de nou li va semblar que els rens reien per sota el nas.

D’un salt es va enfilar a la xemeneia. El com un home adult pot baixar per un tub d’acer inoxidable d’un pam de diàmetre pertany al terreny de la màgia. Però fins i tot aquesta té limitacions i categories, i un especialista, per exemple, en manipular el temps no té perquè saber doblegar la matèria ni conèixer el conjur adequat per escolar-se per un conducte d’un pam de diàmetre. L’home barbut i vestit de vermell s’enorgullia del seu domini màgic sobre el temps: era capaç d’allargar les hores a voluntat de manera que per la gent normal només passés una única nit, però per ell passaven setmanes. En canvi, com ja s’ha dit, el seu control sobre la matèria fluixejava. En va prendre consciència quan, havent introduït el peu dret al tub de ferro, es va adonar que no hi havia lloc per l’esquerre.

·        -  Merda – va remugar– Serà una nit molt llarga.

***

La Senyora Noel va mirar al seu marit amb gest preocupat: tenia molta febre, mal d’ossos i havia passat el matí fent corredisses al wàter. Si la cosa no canviava ja es veia repartint els regals ella mateixa, ja que quedaven poques hores per la Nit de Nadal. Era una opció que cobejava en secret, però quan li ho va proposar al seu home, aquest es va incorporar de cop. Si hagués tingut forces hauria rigut.

·         - Ets boja? Com vols fer la ronda si no tens cap experiència? Mai aconseguiries entregar-ho tot a temps.
·        -  Els elfs m’hi ajudaran.
·         - Els elfs? – va preguntar el Pare Noel amb genuïna sorpresa- Els elfs són una colla de ganduls que no foten brot si no els ho manes. Els hauria de fer fora a tots.
·         - Doncs ja em diràs com t’ho vols fer!
El vell va beure un glop llarguíssim de llet calenta amb mel. Mirant al buit, va explicar:
 - Tenim un procediment de seguretat per aquests casos. Mai l’hem provat però és l’única alternativa que hi veig. Passa’m el mòbil.
La Mare Noel s’assegué al jaç que compartia amb Santa des de feia segles i li va allargar l’aparell.

·        -  Hola, sóc jo. Has de venir. Sí, al final ha passat.

***

L’home barbut i vestit de vermell va pensar que seria més pràctic entrar per la finestra. Se li donaven bé, les finestres, i no hi havia tanca que se li resistís. Les del pis de baix tenien reixes, així que va escollir les de dalt. Va lliscar per la canal de la casa, deturant-se al bell mig de la façana. Era difícil fer palanca amb una sola mà alhora que s’aguantava i va pensar que amb una escala treballaria més còmodament, però al trineu no n’hi havia cap. Al final la finestra va fer clac i l’home es va concentrar en saltar des de la canal.

·         - Sóc massa vell per això – rondinava.
I va saltar. No va ser un moviment àgil i elegant. En realitat el cos li pesava tant i estava en tan mala forma física que va estar a punt de caure al buit. Gemegant, va entrar a l’habitació del petit Jonathan. El nen s’havia adormit mirant la televisió, on hi havia dues consoles de videojoc connectades. L’home sabia que en Jonathan n’havia demanada una altra i es va preguntar on la posaria i per què coi en volia tantes. A la televisió passaven anuncis de telèfons eròtics i l’home barbut es va preguntar si el petit Jonathan s’havia adormit veient-los o si havien començat després. Va caminar de puntetes, procurant no trepitjar cap dels cotxes de joguina que hi havia pel terra. Va encendre una llanterna per repassar la llista: a més de la consola, en Jonathan volia dos ninots guerrers, una pistola, un cotxe teledirigit i un telèfon mòbil. Ara calia trobar els mitjons on deixar-ho.
***

Un home cobert amb una capa va trucar a cals Noel, i la dona va córrer a obrir-lo. La figura va entrar al rebedor amb pas apressat però digne. La dona li va penjar la capa, mullada i pesant, i tots dos varen pujar escales amunt fins a l’habitació del matrimoni. El nouvingut va somriure en veure al Pare Noel assegut a l’escriptori fent bafs d’eucaliptus.

·        -  Estàs fet pols, Santa. Has tingut dies millors. Massa feina?
·        -  Jo també estic content de veure’t, Melcior.
·         - Ja sé perquè m’has trucat, i des d’ara et dic que no.
·         - T’hi vas comprometre, Melcior.
·         - Em vas fer firmar quan estava borratxo.
Santa va somriure en recordar aquell vespre. Sí que havia enganyat a Melcior, però quina altra alternativa tenia? El seu ofici no era precisament popular i era difícil trobar gent amb les habilitats i l’experiència adequades.

·         - Tens molts elfs treballant per tu. Que ho facin ells.
·        -  No me’n refio ni perquè em preparin el te, dels elfs.
·       -   I per què no li ho demanes a en Gaspar? Ell és més jove.
·       -   Recorda que el pacte el vam signar tu i jo – va explicar Santa col·locant-se bé la tovallola sobre el cap - . A més, en Gaspar no té tanta experiència com nosaltres, i té unes idees molt rares que no em fan gaire el pes, si vols que et sigui franc.
·         - I en Baltasar? – va preguntar a la desesperada Melcior, sabent quina seria la resposta.
Després d’un atac de tos, Santa va respondre:

·         - Estàs de broma, Melcior? On s’és vist un Santa Claus tan, mmm… - féu una pausa buscant la paraula adequada- tan exòtic?
·        -  El maquillaríem, és clar.
·        -  Has provat mai de posar pintura blanca sobre una base negra? Queda fatal.
En Melcior va prémer les dents amb ràbia. Aquell tipus els estava deixant sense feina i ell encara li havia de fer favors. Tot per culpa d’un cony de paper que va firmar una nit que havia pipat massa. Va pensar: “D’això sí que se’n diu ser cornut i pagar el beure”.
***

L’home barbut i vestit de vermell va baixar les escales i va descobrir un menjador que, de tan ple de coses com estava, semblava minúscul: una televisió gegantina, fotos de la comunió d’en Johathan, lletgíssimes figures de ceràmica, revistes i una llar de foc barroca de la qual penjaven tres mitjons vermells. Va omplir-los i va pujar corrent les escales. De nou a l’habitació, l’home es va preguntar com s’ho faria per tornar al teulat, on hi tenia el trineu. La resposta va venir sola: abocant-se a la finestra (perquè havia sentit soroll de cascavells a fora) va veure com el trineu, tirat pels rens, s’allunyava volant. L’animal que anava al davant, en Rudolph, va girar el cap i la seva mirada burleta i il·luminada de manera sinistra per la llum vermella que li sortia del nas es va creuar amb la de l’home barbut.

***

La Senyora Noel va servir un cafè irlandès al rei Melcior, que va donar les gràcies inclinant breument el cap.

·         - Mira, Melcior, Santa Claus ha de ser blanc i madur. Prou feina tinc per conservar la credibilitat com per fer experiments. La gent no està preparada.
·        -  No hi ha cap altra sortida? També he d’acabar de organitzar-ho tot, jo.
·        -  Tu tens dos socis i un munt de patges, així que no et queixis. A més, encara et queden dies.
Melcior es va posar dret. Havia deixat de ser aquell home elegant i orgullós, i ara semblava un ancià abatut i cansat. Abans de tornar a posar el cap a la palangana, Santa va dir:

·       -   El trineu és aparcat al darrera. La meva dona et donarà un uniforme, tu parla amb l’encarregat dels elfs perquè et passi el llistat de cases i les joguines.
El rei ja marxava quan en Santa, des de dins de la palangana, va dir:

·         - Ah! Me n’oblidava: vigila molt amb en Rudoph, que no li agraden gens els desconeguts i darrerament no sé què li passa, però ell i els altres rens em fan la vida impossible. L’any passat per poc que no em deixen penjat a mig repartiment de regals. Em sembla que també s’estan fent vells. Vigila que, si poden, te la fotran.