dissabte, 31 de desembre de 2011

ELS NEURÒTICS TAMBÉ FEM BALANÇ (PERÒ DIFERENT)

Els neuròtics no fem balanç a final d'any, el fem cada dia de les nostres vides. Analitzem mil i una vegades les decisions que hem pres, parant molta més atenció a les errades que no pas als encerts. Busquem on ens hem equivocat i, sobretot, ens enfadem amb nosaltres mateixos per haver estat prou idiotes com per cometre l'error. Les coses bones generalment les deixem de banda i ens concentrem en les dolentes, revivint-les centenars de cops a la nostra ment. Si a una persona normal li costa molt ser objectiva imagineu-vos a un neuròtic, capaç de distorsionar la realitat fins a punts increibles.
Personalment parlant, ha estat un bon any, bàsicament perquè m'he casat, ha nascut el petit Lluc i conservo la feina en un moment en que molta gent la perd. Deixant de banda l'esguinç del turmell, del qual encara no m'he recuperat del tot, he gaudit de bona salut.  Literàriament no ha estat gaire bo, gens si el comparem amb el 2010. He après un munt de coses desagradables de l'ofici i he passat per alguns moments tan baixos que he estat a punt d'abaixar la persiana del Tardes de Birres i dedicar el meu temps lliure a destrossar el mando de la Wii. Però vaig fer una promesa a un amic i, com el Capitán Alatriste, m'hi mantindré fidel fins que me'n senti alliberat (llegir Perez Reverte no em convé).
Aprofito per desitjar-vos un bon 2012 (ja ho sabeu, el darrer any segons els maies -vegeu post de fa uns dies-). També per agrair-vos que em llegiu, que comenteu, opineu, em dugueu la contrària, m'animeu i m'envieu mails, fins i tot desagradables.
Gràcies i fins ara.