dilluns, 9 de juliol de 2012

BOXEJA A UN LLUITADOR, LLUITA A UN BOXEJADOR

Aquest matí he escoltat a RAC1 un debat entre l'Oriol Jonqueres i un paio que es veu que és el director del Mundo, o de la Razón. Discutien sobre si Catalunya és o no és una nació. Podeu sentir el debat sencer aquí.

Aquest post no és sobre nacionalisme, sinó sobre el debat en si mateix. Als periodistes els agrada molt parlar de guanyadors i perdedors dels debats. Generalment és molt difícil  saber qui guanya i qui perd, i a vegades encara és més difícil estar-hi d'acord. No és un partit de futbol, on hi ha un número objectiu de gols. Però fins i tot l'estudiant de periodisme més obtús i tendenciós s'adonaria que aquest debat ha tingut un únic i claríssim guanyador, en Jonqueres, que ha clavat una pallissa al seu oponent de les que fan història.

Al món de les Arts Marcials hi ha un refrany que diu "Lluita a un boxejador, boxeja a un lluitador". Mai pots entrar al terreny del teu rival, i aquest ha estat l'error garrafal de l'espanyolista. En diverses ocasions ha provat d'atacar-lo amb arguments històrics que el catedràdic independentista ha anul·lat amb tanta facilitat que quasi senties pena pel seu pobre rival, que s'ha equivocat d'estratègia tota l'estona. He arribat a pensar que a RAC1 han posat un tertulià tan feble perquè l'Oriol Jonqueres es pogués lluir, tal i com fan amb els boxejadors.

Si, com jo, t'has preguntat mil vegades què cony és això de guanyar i perdre un debat, fes click a dalt i tornem-ne a parlar. Segur que ens posarem d'acord de seguida.